Estic trist perquè els catalans hem tornat a demostrar que som uns perdedors. Estem tan acostumats a la derrota que fins i tot sembla que en tenim anyorança, i fem el possible per assaborir-la a cada instant. Estic trisc perquè és molt dur veure com som nosaltres mateixos els que ens posem el fre a les rodes del nostre futur, i a sobre, convençuts que ho fem bé. Estem tan acostumats a que ens donguin pel sac que fins i tot ja ens agrada, com aquell que acostumat a menjar ossos vol fer creure a la resta que són millor que un bon entrecot. I com que sóc un derrotat i sempre ho he sigut no tinc por a la derrota, vull dir, que seria facil per algú interpretar les meves paraules com un no saber perdre. Reconec un altre cop la meva derrota i la dels que hem dit No, però també la dels que han dit Sí a un Estatut que demà mateix serà caduc. I per això estic trist, perquè no hem sabut explicar que la opció més valenta i digna pel nostre país era dir No. I dic valenta perquè avui els Catalans hem tornat a demostrar la nostra cobardia, la nostra submissió, el nostre provincianisme, la nostra manca de coratge per exigir el que ens negat i el que és just. I estic trist perquè molts dels que avui han votat Sí el seu cor els deia No, i demà quan els seus fills reclamin un país millor, més lliure i més prosper s'ompliran la boca amb consignes de lluita i els explicaran que ningú s'estima Catalunya tant com ells, mentre tornaran a educar-los en la derrota i la claudicació que ja sembla un tòpic del Català.
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
