La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Les Fires de Salàs i d'Organyà, d'Esterri d'Àneu, de Tírvia, de Sort, de la Pobleta del Vellvehí, del Pont de Suert, de Vilaller, de Benasc, de Viella, de Camp-rodon, de Vic, de Verdú, ... i n'hi havia d'haver a Puigcerdà, Ribes, Ripoll, Andorra, la Seu, ..... i el bestiar de peu rodó, la gran producció exportació del Pirineu dels prats.
Al 1827, de les 12.000-15.000 mules comprades pels empresaris catalans a les 22 fires de bestiar que funcionaven al territori català, només un 25% eren de producció pròpia. La resta eren franceses, comprades quan tenien 6-8 mesos, i, després, alimentades fins als 2-3 anys a Catalunya, especialment, a la Cerdanya i les valls pirinenques.
Durant segles, fins al ferrocarril, el principal vehicle de transport per terra de persones i de càrregues, a la Catalunya moderna, han estat les mules. També, en segon lloc, els rucs i els cavalls. Amb alforges, calesses, carros i carrosses, lliteres i altres carruatges, com, des de finals del XVIII, les diligències.
El cost elevat de la construcció de camins feia impossible, justament, la generalització de l'ús de carros i calesses amb cavalls, i donava prioritat a les mules, més fortes i més estables que els cavalls i els ases.
Les mules podien enfilarse –i baixar! - per terrenys muntanyosos, per camins de bast estretíssims seguint cingleres, i per pendents de fins a 60º. A més, la seva alimentació era molt més barata que la dels cavalls, i la seva salut, molt millor. Resultat: les mules eren, com serien els automòbils, uns vehicles cars. Al 1820, una mula bona podia valdre tant com una casa amb vinya, oliveres i hort (unes 400 lliures catalanes).
Segons Núria Sales, “la mula ha estat durant segles a Catalunya un dels principals puntals de l'economia” (L'Avenç, 62, 1983). Car, a més del treball al camp (llaurar, batre, pujar aigua per regar) i del transport de matèries primeres (llana aragonesa, seda valenciana, cotó granadí) per a la indústria catalana, les mules podien ser el motor que fes funcionar fargues, molins, mines, i que transportés els claus i les armes dels Pirineus , o els papers de la Catalunya central fins a la costa catalana o fins a ciutats de l'interior peninsular, com Madrid.
Després de 1848 i els inicis del ferrocarril, i per bé que la xarxa ferroviària catalana fou, ben aviat, important (i modèlica, pel seu finançament, i pel seu traçat), les mules van continuar tenint un gran protagonisme. Sales n'ha recollit les xifres. L'endemà de 1714, el total de mules a Catalunya s'acostaria a 23.000. El 1808, en paral·lel al fort creixement del segle XVIII, sumaven unes 71.000. A finals del XIX, les locomotores les havien desplaçat un xic: el total de mules seria de 49.000. Al primer terç del segle XX, a desgrat de l'electrificació ferroviària i de l'expansió dels vehicles amb motor d'explosió, el parc de mules torna a créixer fins a arribar a 80.000 mules al 1936. El fort creixement econòmic català d'aquest primer terç de segle pot ajudar a explicar aquest fenomen. Després de 1939, el volum disminueix per diverses raons: destruccions, pobresa i, des de 1948, substitució per camions, però, el 1970, encara hi hauria unes 23.000 mules.
A la Catalunya moderna, una part important del parc de mules era d'importació, car la indústria mulaire francesa era molt eficient, i la demanda de mules de l'economia catalana era molt forta. La continuïtat en el temps i el gran volum de les xifres d'importació de mules són un signe clar del dinamisme de l'economia catalana, fins i tot en períodes que el tòpic defineix com d'estancament.
Així, al 1827, de les 12.000-15.000 mules comprades pels empresaris catalans a les 22 fires de bestiar que funcionaven al territori català, només un 25% eren de producció pròpia. La resta eren franceses: comprades quan tenien 6-8 mesos i, després, alimentades fins als 2-3 anys a Catalunya, especialment, a la Cerdanya i les valls pirinenques, primer, i més al sud, en una segona etapa. (Vuitanta anys després, es pot observar una certa repetició, car la formació del districte de l'automòbil de Barcelona també es nodriria de motors i de patents en bona part francesos).
Només en un curt període exportem mules a França: durant la I Guerra Mundial, car l'exèrcit francès, com tots els exèrcits moderns (com, per exemple, el dels Estats Units), necessitava més mules que mai, per mobilitzar els seus efectius.
Ara: la forta demanda de mules de l'economia catalana és potser una clau explicativa de l'alta qualitat d'algun del seus productes. Així, per exemple, el 1784, el rei Carles III d'Espanya va regalar guarans catalans a George Washington, ramader i primer president dels Estats Units. Aquests guarans, ases destinats a acoblar-se amb eugues per fabricar mules, donarien uns molt bons resultats. Tota la conquesta del Far West n'és testimoni.
‘Imported Mammoth'
El 1819 un granger de Mount Sterling (Kentucky) va comprar a Vic (Osona) un guarà semental de grans qualitats reproductores, d'1,6 m d'alçada, que seria anomenat Imported Mammoth. El va vendre a una granja de producció d'ases de Charleston (Carolina del Sud). Es diu que és a l'origen de la raça asinina catalan-american. De fet, als Estats Units, les importacions d'ases i de guarans catalans van continuar: 82 ases el 1880-81, 500 el 1882-89, 125 el 1902-10. Però les exportacions catalanes (i, especialment, vigatanes) de sementals es van dirigir, també, a França, Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia, Canadà, Mèxic, Cuba, Brasil, Xile, Austràlia, Índia, Àfrica del Sud i Algèria.
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
