Una seixantena de persones hem participat aquest mati de divendres en la Caminada Popular de la Festa Major de Pardines, organitzada, com sempre, pel Centre Alpí Vall del Segadell. És una xifra prou alta, en relació a altres anys, la qual cosa demostra que és una iniciativa estimada i valorada per tothom. Hem anat cap al camí del Taga i hem fet una ruta per diferents fonts que hi ha a la falda d'aquest cim, que sempre presideix la nostra vall des del vessant sud. D'entrada, en sortir de Pardines camí de l'ermita de Santa Magdalena, ja hem fet una descoberta, el camí antic per anar fins a Puigsac, recuperat després de molt d'esforç per la gent del Centre, i que creua el riu per un lloc ombrívol i ferèstec, on cal saltar el corrent per unes pedres força mullades, insegures ("una mica d'aventura", que deia en Germán, quan ha avisat que qui volgués podia anar per la pista asfaltada fins a l'ermita). (N'hi ha més)
Després, hem enfilat un tros del camí tradicional de pujar al Taga, fins a la font de Montfau, on hem pogut recuperar forces amb un bon trago d'aigua fresca. Després d'unes dues hores de camí i de passar per la font d'en Pere Batlle, hem arribat al Pla Martí, on ens esperava el cotxe d'intendència amb l'esmorzar (pa amb tomàquet i pernil) i on hem pogut descansar una bona estona, tot contemplant el paisatge, ben obert, amb el Puigmal ja acollint les primeres boires al davant, i el Taga ben majestuós al darrera. Finalment, hem tornat vorejant uns prats immensos, passant per la font del Boix i baixant pel camí de l'estany de Can Roca, força ple d'aigua gràcies al juliol plujòs que hem tingut, i on hem anat a fer una ullada al Pou de Glaç que vam rehabilitar recentment (vegeu aquest apunt i aquest altre). Al cap de quatre hores, tornàvem a ser a Pardines, cansats i suats, però satisfets per la bonica excursió feta, les vistes albirades i les agradables converses amb els uns i els altres.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
