Coratge
Com diuen els amics de València ens cal coratge, i correrem descalços sota un cel de mil estrelles, a les nits d'hivern de pluja i fred, sentirem la fúria corrent per les nostres venes la noció salvatge contra el vent, clavarem les mans a les arrels d'aquesta terra, omplirem carrers amb les riuades d'alegria i guanyarem la nostra llibertat.
Ara més que mai cal coratge per enfrontar-nos a les adversitats, no
tenim més remei que posar-nos a treballar per el nostre futur dur i
difícil que s'ens presenta, o ara o mai. No ho teníem previst no estàvem
preparats encara, potser no, però no tenim més camins que els que hi ha
al davant i reitero que caldrà coratge per agafar les responsabilitats
que ens pertoquen a tots i cadascú de nosaltres. És el moment de
dotar-nos de les eines necessàries per la construcció nacional dels
Països Catalans.
Ens cal anar més enllà perquè sinó potser haurem de marxar d'aquí. Ens calen nous referents sindicals que acabin amb el joc dels empresaris corruptes que controlen les polítiques de l'Estat Espanyol i dels pobles d'Europa i mig món. Ens cal un marc nacional de Perpinyà a Alacant i de Fraga a Maó, i noves maneres de marcar al mapa la nostra nació. Hem d'innovar, hem de transformar aquesta realitat que ens nega l'existència com a individus i com a poble.
La conjuntura nacional i mundial només ens plentejen dos opcions politiques i jo crec que no podem caure en els errors de l'opció fàcil, de continuitat en la linia dels partits de professió dels politics de butxaca que tenen boca però no cor. Esteria bé, penso, que fóssim conscients que només serà una opció d'èxit un nou model d'organització política horitzontal on tothom tingui poder de decisió, des dels àmbits més diversos de la societat i que aquestes decisions no recaiguin només en els càrrecs electes que acaben corrumputs per les pressions dels bancs caixes i empreses multinacionals.
La construcció d'un socialisme català que treballi per les necessitats d'avui dia i per un demà més lliure i socialment just, sense discriminacions de classe, sense agressions sexistes, i sense exèrcits i policies als servei d'Espanya, França, i el capital, és lúnic camí que permetrà al poble català tornar a ser amo del seu futur. Un socialisme d'avuii lliure de tòpics del passat i que sigui realment capaç d'aportar nous models d'organització social "a gran escala", és a dir, tant econòmics com organitzatius que transformin l'estat podrit del benestar en una democràcia participativa i igualitària.
En seguirem parlant, però reitero tant sols ens cal Coratge...
Ens cal anar més enllà perquè sinó potser haurem de marxar d'aquí. Ens calen nous referents sindicals que acabin amb el joc dels empresaris corruptes que controlen les polítiques de l'Estat Espanyol i dels pobles d'Europa i mig món. Ens cal un marc nacional de Perpinyà a Alacant i de Fraga a Maó, i noves maneres de marcar al mapa la nostra nació. Hem d'innovar, hem de transformar aquesta realitat que ens nega l'existència com a individus i com a poble.
La conjuntura nacional i mundial només ens plentejen dos opcions politiques i jo crec que no podem caure en els errors de l'opció fàcil, de continuitat en la linia dels partits de professió dels politics de butxaca que tenen boca però no cor. Esteria bé, penso, que fóssim conscients que només serà una opció d'èxit un nou model d'organització política horitzontal on tothom tingui poder de decisió, des dels àmbits més diversos de la societat i que aquestes decisions no recaiguin només en els càrrecs electes que acaben corrumputs per les pressions dels bancs caixes i empreses multinacionals.
La construcció d'un socialisme català que treballi per les necessitats d'avui dia i per un demà més lliure i socialment just, sense discriminacions de classe, sense agressions sexistes, i sense exèrcits i policies als servei d'Espanya, França, i el capital, és lúnic camí que permetrà al poble català tornar a ser amo del seu futur. Un socialisme d'avuii lliure de tòpics del passat i que sigui realment capaç d'aportar nous models d'organització social "a gran escala", és a dir, tant econòmics com organitzatius que transformin l'estat podrit del benestar en una democràcia participativa i igualitària.
En seguirem parlant, però reitero tant sols ens cal Coratge...
