En Fèlix Millet no anirà al cel
Tip de confiar en la justícia humana i acabar decebut un cop rera l'altre, he decidit confiar en la justícia divina.
Everybody wants to rule the world - Tears for fears
Everybody wants to rule the world - Tears for fears
Els casos de corrupció que estàn infestant com mosquits la nostra societat aquests darrers anys evidencíen que no només existeix el què veiem. Hi ha un sotabosc que està ben podrit i així no és d'extranyar que d'aquest substrat en surtin tants bolets.
Diuen que la corrupció és ancestral i que no s'ha inventat pas ara, però per algun motiu avui està arribant a les seves cotes més altes. O si més no avui està sortint més que mai a la llum. Diuen que la ocasió fa al lladre, i per això aquells qui tenen la oportunitat d'estafar, desfalcar i robar son justament els qui poden fer-ho, els qui en tenen més facilitats perquè tenen feines o càrrecs que els donen un gran poder. És comprensible que molts caiguin a la temptació. I encara més quan un se n'adona que el risc de ser enxampat és molt baix en comparació amb el què un pot guanyar. I si a sobre es te la seguretat que si un és enxampat no anirà a la presó i tan sols tornarà a la casella de sortida, el dilema no és tal.
Dels següents noms, digueu sincerament quins creieu que aniran finalment a la presó pels crims que han comès: 1) Francisco Camps, 2) Teddy Bautista, 3) Silvio Berlusconi, 4) Rupert Murdoch, 5) Fèlix Millet, 6) Jordi Montull, 7) Josep Lluís Núñez.
En aquesta lista no hi he afegit molts d'altres noms perquè alguns d'ells ja s'han escapolit de la justícia, perquè d'altres son segundons dels que he citat o perquè no està "demostrada" la seva culpabilitat. Mireu els casos de corrupció a Espanya i als Països Catalans i mireu el què van robar:
1) Cas Malaya = 500 milions d'Euros robats, 671 milions d'Euros blanquejats.
2) Cas Gurtel = 120 milions d'Euros robats, 48 milions d'Euros blanquejats.
3) Cas Palma Arena = 46'9 milions d'Euros robats (descoberts fins ara).
4) Cas Palau = 35 milions d'Euros robats (només en Millet), possiblement uns 50 milions entre tots els altres.
5) Cas Pretòria = 44 milions d'Euros robats.
I aquests només son alguns dels casos més famosos dels quals s'ha pogut donar una xifra aproximada de la quantitat del "furt", però la llsita és esfereïdora. Si ho voleu, podeu veure-ho en aquest corruptòdrom, que és un mapa de la corrupció política a l'estat espanyol.
Amb aquests casos i les resolucions dels mateixos, el missatge més important que està donant el país i la justícia als seus ciutadans és que delinquir no sempre es castiga i que, si un és prou llest, pot arribar a viure com un "polític" la resta de la seva vida. El grau de corrupció es tal i les arrels de la verruga son tan profundes que ningú s'atreveix a cridar massa fort per por de que no se li vegin les pròpies vergonyes. Com dimonis s'explica i com es pot defensar que un home que roba 1500 Euros d'una casa, de nit i sense violència, vagi amb tota seguretat a la presó si se l'enxampa i un polític que roba 40 milions d'Euros no hi vagi? Tan bons son els advocats que es pot pagar el polític "pressumptament" corrupte que li garenteixen estalviar-se la presó? Perquè se'ls permet tenir aquests advocats, pagats amb els diners robats, i no se'ls adjudica un advocat d'ofici, com el del lladregot "honrat", que arrisca la pell saltant de terrat en terrat per 1500 Euros?
Les presons son plenes de pobres que van ser atrapats intentant robar als rics mentres que els despatxos son plens de rics que es van estalviar d'anar a la presó per robar a milions de pobres.
Ho desitjo profundament, és el meu gran anhel, el meu somni més humit i no hi ha res que no vulgui amb tanta passió; creure en la justícia. El sol so d'aquesta paraula em posa la pell de gallina, com la d'un amant en contacte amb el cos del seu estimat. Juuuuuuuuusssssssssstiiiiiiiiiiiiciaaaaaaaaaaaaaaaaa.... És que fins i tot la paraula és eròtica. Juuuuuusss..... Fa que se'm posin els pels de punta. ......sssssssssstiiiiiiiiii.... Em fa suar i se m'accelera el cor. ciaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ...se'm talla la respiració. No puc evitar-ho, doctor.
No crec en la justícia. No puc entendre ni suportar aquesta... injustícia. Els lladres i els assassins corren lliures pel mon mentres que xoriços de poca monta es pudreixen a les presons. Si no ens encarreguem de capgirar aquest contrasentit, la gent cada cop més optarà per la opció de la corrupció, del ande yo caliente ríase la gente... Als dirigents només els queden dues opcions, opino: o fan justa la justícia o fan més imbècils encara els ciutadans perquè no se n'adonin de res. Ara que, ben mirat, potser ja han triat, a jutjar per la programació dels 50 canals de televisió que se'ns ofereixen.
No us deixeu enganyar per mi i per les meves paraules, que només son retòrica del suplement dominical de revista per a dones cosmopolites. Jo, com a catòlic practicant, crec desde el fons de la meva ànima i desde tots els racons del meu cos esbelt, que Déu castigarà a tots aquests corruptes criminals com es mereixen. Estic segur que els negarà l'entrada al cel i es quedaran amb un pam de nas. Hauran d'anar a l'infern, perquè de res els serviran tots els milions d'Euros que han robat estant vius. Sant Pere els tancarà la porta als morros per molt que ells intentin comprar-lo amb uns quants bitllets verds. Ni en Millet, ni els Muñoz (en Julián i en Bartomeu), ni en Berlusconi, ni l'Alaavedra, ni en Prenafeta, ni en Rupert Murdoch, ni en Bautista, ni en Camps, ni en Zaplana, ni en Gil, ni en Ruiz Mateos... Cap d'ells no anirà al cel. I així, llavors, encara que sigui només divina, per fi es farà justícia.
Diuen que la corrupció és ancestral i que no s'ha inventat pas ara, però per algun motiu avui està arribant a les seves cotes més altes. O si més no avui està sortint més que mai a la llum. Diuen que la ocasió fa al lladre, i per això aquells qui tenen la oportunitat d'estafar, desfalcar i robar son justament els qui poden fer-ho, els qui en tenen més facilitats perquè tenen feines o càrrecs que els donen un gran poder. És comprensible que molts caiguin a la temptació. I encara més quan un se n'adona que el risc de ser enxampat és molt baix en comparació amb el què un pot guanyar. I si a sobre es te la seguretat que si un és enxampat no anirà a la presó i tan sols tornarà a la casella de sortida, el dilema no és tal.
Dels següents noms, digueu sincerament quins creieu que aniran finalment a la presó pels crims que han comès: 1) Francisco Camps, 2) Teddy Bautista, 3) Silvio Berlusconi, 4) Rupert Murdoch, 5) Fèlix Millet, 6) Jordi Montull, 7) Josep Lluís Núñez.
En aquesta lista no hi he afegit molts d'altres noms perquè alguns d'ells ja s'han escapolit de la justícia, perquè d'altres son segundons dels que he citat o perquè no està "demostrada" la seva culpabilitat. Mireu els casos de corrupció a Espanya i als Països Catalans i mireu el què van robar:
1) Cas Malaya = 500 milions d'Euros robats, 671 milions d'Euros blanquejats.
2) Cas Gurtel = 120 milions d'Euros robats, 48 milions d'Euros blanquejats.
3) Cas Palma Arena = 46'9 milions d'Euros robats (descoberts fins ara).
4) Cas Palau = 35 milions d'Euros robats (només en Millet), possiblement uns 50 milions entre tots els altres.
5) Cas Pretòria = 44 milions d'Euros robats.
I aquests només son alguns dels casos més famosos dels quals s'ha pogut donar una xifra aproximada de la quantitat del "furt", però la llsita és esfereïdora. Si ho voleu, podeu veure-ho en aquest corruptòdrom, que és un mapa de la corrupció política a l'estat espanyol.
Amb aquests casos i les resolucions dels mateixos, el missatge més important que està donant el país i la justícia als seus ciutadans és que delinquir no sempre es castiga i que, si un és prou llest, pot arribar a viure com un "polític" la resta de la seva vida. El grau de corrupció es tal i les arrels de la verruga son tan profundes que ningú s'atreveix a cridar massa fort per por de que no se li vegin les pròpies vergonyes. Com dimonis s'explica i com es pot defensar que un home que roba 1500 Euros d'una casa, de nit i sense violència, vagi amb tota seguretat a la presó si se l'enxampa i un polític que roba 40 milions d'Euros no hi vagi? Tan bons son els advocats que es pot pagar el polític "pressumptament" corrupte que li garenteixen estalviar-se la presó? Perquè se'ls permet tenir aquests advocats, pagats amb els diners robats, i no se'ls adjudica un advocat d'ofici, com el del lladregot "honrat", que arrisca la pell saltant de terrat en terrat per 1500 Euros?
Les presons son plenes de pobres que van ser atrapats intentant robar als rics mentres que els despatxos son plens de rics que es van estalviar d'anar a la presó per robar a milions de pobres.
Ho desitjo profundament, és el meu gran anhel, el meu somni més humit i no hi ha res que no vulgui amb tanta passió; creure en la justícia. El sol so d'aquesta paraula em posa la pell de gallina, com la d'un amant en contacte amb el cos del seu estimat. Juuuuuuuuusssssssssstiiiiiiiiiiiiciaaaaaaaaaaaaaaaaa.... És que fins i tot la paraula és eròtica. Juuuuuusss..... Fa que se'm posin els pels de punta. ......sssssssssstiiiiiiiiii.... Em fa suar i se m'accelera el cor. ciaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ...se'm talla la respiració. No puc evitar-ho, doctor.
No crec en la justícia. No puc entendre ni suportar aquesta... injustícia. Els lladres i els assassins corren lliures pel mon mentres que xoriços de poca monta es pudreixen a les presons. Si no ens encarreguem de capgirar aquest contrasentit, la gent cada cop més optarà per la opció de la corrupció, del ande yo caliente ríase la gente... Als dirigents només els queden dues opcions, opino: o fan justa la justícia o fan més imbècils encara els ciutadans perquè no se n'adonin de res. Ara que, ben mirat, potser ja han triat, a jutjar per la programació dels 50 canals de televisió que se'ns ofereixen.
No us deixeu enganyar per mi i per les meves paraules, que només son retòrica del suplement dominical de revista per a dones cosmopolites. Jo, com a catòlic practicant, crec desde el fons de la meva ànima i desde tots els racons del meu cos esbelt, que Déu castigarà a tots aquests corruptes criminals com es mereixen. Estic segur que els negarà l'entrada al cel i es quedaran amb un pam de nas. Hauran d'anar a l'infern, perquè de res els serviran tots els milions d'Euros que han robat estant vius. Sant Pere els tancarà la porta als morros per molt que ells intentin comprar-lo amb uns quants bitllets verds. Ni en Millet, ni els Muñoz (en Julián i en Bartomeu), ni en Berlusconi, ni l'Alaavedra, ni en Prenafeta, ni en Rupert Murdoch, ni en Bautista, ni en Camps, ni en Zaplana, ni en Gil, ni en Ruiz Mateos... Cap d'ells no anirà al cel. I així, llavors, encara que sigui només divina, per fi es farà justícia.
