Fa vint-i-cinc que va morir Pere Quart, el gran Joan Oliver. Dissabte passat dia 18 de juny es va celebrar l'efemèride.
Per a la nostra salut mental cal sempre tenir Pere Quart a mà.
És--ha de ser -- un poeta de capçalera.
Us deixo amb ell recitant Les Corrandes al mític Price
I aprofito també l'avinentesa per a què gaudiu del meu venerat Palau i Fabre sentint-lo recitar Pere Quart.
(Per cert, qui tingui l'oportunitat que no es perdi l'article d'en Palau inclòs en els seus Quaderns de l'Alquimista intitulat El regnat de Pere IV. Una teoria absolutament deliciosa i sui generis total al voltant del poeta de Sabadell)
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
