Sent una breu intervenció del nou vicepresident, l’economista Josep Ignasi Aguiló, en Toutube. “El professor ha de utilizar en la medida de lo possible palabras salvajes, porque éstas son el asalto de las palabras a lo impensado”. Per al senyor Aguiló les paraules són instruments importants, i aquest pot ser un punt de partença per a una possible reflexió. ¿Paraules salvatges? Els economistes haurien de ser sempre molt precisos en la utilització de les paraules, sobretot perquè ells solen explicar una zona de la realitat que és plena d’ensurts i de frases fetes. L’economia és una ciència que en general sol ser manipulada pels polítics, que interpreten les dades segons els seus interessos. Per a un alumne pot ser gratificant que el seu professor utilitzi les paraules d’una manera salvatge, perquè les paraules que transiten per aquí són una mica flonges, i no els ve malament una mica d’esperit salvatge, és a dir, allò desconegut, o que s’ha de descobrir, o que s’ha d’interpretar d’una manera nova. Estimular els alumnes és imprescindible, però per connectar amb els ciutadans el vicepresident haurà d’utilitzar les paraules d’una altra manera. Un professor es refereix a la realitat a partir dels seus coneixements, intenta explicar un fet concret a partir de les diverses teories que ha estudiat, i pot analitzar diferents models. Però en haver de prendre decisions no hi ha més que la realitat, i els coneixements són l’equivalent de l’experiència que cadascú acumula al llarg de la vida. És a dir: les paraules salvatges ja no serveixen de res, ni tan sols les paraules utilitzades d’una manera especial. Qui imposa les seves condicions és la realitat. I aleshores les paraules –al meu parer- s’han de cercar entre la implacable veritat dels fets que se’ns presenten. Com podem explicar la realitat? De moment, la meves esperances són limitades: ja tenc prou edat per a sebre que les diferències ideològiques en aquests moments són més o menys semblants a les que hi havia entre Cánovas i Sagasta, i que cap govern autonòmic em pot sorprendre, sia del PP o del PSOE.
Motiu: Youtube i Diari de Mallorca, Josep Ignasi Aguiló
Fotografia: fragment de poema de Juan Eduardo Cirlot, en un mostrador dell carrer de Sant Martí, Ciutat
