La selecció catalana és un porro immens. Després de patir les costellades nadalenques, ara la FCF s'ha inventat un ambiciós pla de descentralització que s'estrena amb l'apassionant Catalunya B - Costa Rica. Davant del nivell dels nostres polítics i de la nostra Federació només ens queda abandonar-nos a la droga: visca el costo rico.
Si fumem molt costo rico d'aquest que ens donen potser ens acabarem creient la pantomima que el rival de Catalunya és un equip mundialista com si fos Brasil, Argentina o Anglaterra. I si seguim fotent calades al costo rico potser no ens n'adonarem que Xavi, Puyol, Cesc o Luis Garcia estan a la concentració amb Espanya o que Tamundo està a casa seva perquè el metge li va diagnosticar una al·lèrgia a les senyeres. I si el costo rico del porro és del bo, fins i tot acabarem veient gent a les grades quan en realitat només està plena la llotja i amb personatges de segona fila.
Però ja ho diuen a la tele: droga mala. Fumar porros et fa riure i et dóna pau però tot allò que percebem és un miratge: mires al camp i juga un equip que es diu Catalunya. Mires l'entrada del partit i posa que el teu país té una selecció nacional. Mires el pal de la bandera i veus la senyera. I mires a la llotja i els polítics et diuen que treballen dia i nit per les seleccions catalanes.
No ens enganyem amb tanta droga barata. Més enllà de patxangues al voltant del dia dels Sants Innocents i de ser els sparrings per a seleccions mundialistes de tercera fila, no hi ha res més. Si aneu al lavabo de l'estadi del Terrassa veureu que el paper de wàter l'han fet amb les 500.000 signatures dels catalans demanant seleccions oficials. I d'aquí a 15 dies, quan busqueu La Sexta per l'UHF de la tele trobareu que es juga un Mundial i us tocarà animar a Polònia o a Togo. Aquesta és la realitat del nostre costo rico.
