Ahir vaig escriure un text per a aquest post. La idea era tenir alguna cosa ja preparada per penjar-la avui, perquè només els caps de setmana tinc accés fàcil a Internet, però en canvi ahir vaig disposar d'unes hores mortes que em permetien posar algunes idees per escrit.
El meu text començava reconeixent la lògica inatacable del lema de precampanya del PSC: "El PP farà servir el teu No contra Catalunya". Tot seguit, però, i d'una forma que vaig considerar prou enginyosa, afegia que, de fet, el PP també utilitzaria el Sí --o qualsevol altra opció que prenguem en el referèndum-- contra Catalunya. I és que el PP utilitzarà tot el que té, tot el que pugui trobar --i encara, tot el que pugui inventar-- contra nosaltres, com sempre ha fet.
Però resulta que aquest matí, al programa d'humor de Catalunya Ràdio de les 07.55 h "Com pinta el dia", han exposat la mateixa idea amb les dosis de sarcasme habituals al programa. "Vaja" m'he lamentat, "ja m'han aixafat la idea!". Tot i que, pensant-hi una mica més, la veritat és que m'ha fet gràcia que al guionista del programa (lamento no recordar el seu nom, potser algun lector perspicaç ens podrà refrescar la memòria) se li hagi acudit la mateixa resposta al lema del PSC que a mi.
Total, que comptat i debatut, he pensat que potser valia la pena reelaborar una mica el text en comptes d'abandonar-lo definitivament. De manera que he reescrit totalment la introducció i he anat retocant diverses parts del text, però les idees bàsiques penso que encara són vàlides. O sigui que aquí les teniu.
El lema de precampanya del PSC està pensat per influir sobre un anticipat --i temut-- No sobiranista: "El PP farà servir el teu No contra Catalunya". 'Sens dubte' pensarem tots amb un calfred insitintiu, 'serà així'. Però el cas és que hauríem de gratar una mica més enllà d'aquest lema oportunista. Fet i fet, utilitzar en una sola frase "PP" i "contra Catalunya" és una tautologia. El PP certament utilitzarà el No contra Catalunya. Però és que si guanya el Sí també l'utilitzarà contra Catalunya. Votem el que votem en el referèndum, el PP provarà d'utilitzar-lo contra Catalunya.
Lamentablement, però, no estaran sols en aquest intent, sinó ben acompanyats pel PSOE.
Fa gràcia que socialistes i populars, els mateixos que acaben de votar al Congrés espanyol contra el reconeixement oficial del català i de pactar un nou estatut amb forma de gàbia de ferro anticatalana per al País Valencià, ara facin veure que s'esbatussen quan la gàbia de ferro anticatalana toca fer-la al Principat!
En realitat, el que vol dir autènticament el lema del PSC és: "El PP utilitzarà el teu No contra Zapatero(-el-Mentidero)". I és això precisament el que els espanta: que algú pugui atacar el Govern de debò, el que compta, el que no és regional i mesquí com el català, sinó internacional, seriós i amant dels toros. En una paraula, el seu `Gobierno'.
Naturalment que hem de votar en clau catalana i per tant ens han d'importar ben poc --o gens-- les repercusions del nostre vot en la política espanyola, però posats a analitzar aquestes repercusions, crec que se'm fa més aviat simpàtica la possibilitat de donar munició al PP per atacar Zapatero-el-Mentidero. No és que prefereixi Zaplana, Acebes o Rajoy a Bono, Rodríguez Ibarra o Rodríguez Zapatero, que quedi clar (vaja, segons com, em costaria fins i tot de distingir-los!). Però almenys els populars no enganyen ningú. Amb ells sabem a què ens enfrontem. No es presenten a les eleccions amb lemes en defensa de Catalunya, no tenen el grau refinat d'hipocresia de deixar caure que en realitat ells són del Barça ("porque el Barça también es un equipo español"). Resulta que el Sr. Zapatero-el-Mentidero ens va mentir, i jo entendria com un acte de justícia poètica que fos precisament per les conseqüències d'aquest engany que fos derrotat electoralment.
Per tant, per la present autoritzo expressament el PP per utilitzar el meu vot al referèndum (sigui el que sigui, encara que, evidentment, ja sabem quin serà! :-) ) contra Zapatero-el-Mentidero.
Però vaja, retornant a la política catalana, que és la que ens interessa, ens trobem que el lema que han triat els experts publicitaris del PSC, tot i el seu esquematisme tendenciós (recordem que hem deixat clar que el PP no fa distincions a l'hora d'atacar Catalunya: tant els fa un Sí com un No), té una gràcia oculta. Resulta que si a aquest lema li donem la volta esdevé veritat, però en relació al PSOE!
El PSOE es troba que no podrà utilitzar el No contra Catalunya, ja que el No és un potent acte d'afirmació sobiranista i una desautorització fonamental de la seva acció governamental. Un cop li diem que no volem per a res el seu estatutet, ja no li queda cap as a la màniga per pressionar-nos. En canvi, podem notar que el que és cert és que "el PSOE farà servir el teu Sí contra Catalunya", ja que l'utilitzarà (si el Sí guanya el referèndum) com a argument definitiu per negar-nos el tracte bilateral que s'aplica a una comunitat nacional. La definició de la nostra condició com a comunitat nacional era el fonament teòrico-jurídic de l'estatut del Parlament i la seva desaparició la mancança més clamorosa de l'estatutet de la Moncloa, ja que és la base per a totes les retallades posteriors.
Votem en clau catalana, naturalment, però no deixem d'observar en quina clau el PSC està construint la seva campanya. I recordem que nosaltres no som d'eixe món!
EDICIÓ: És de justícia reconèixer que el company 'blogger' Xavier Mir , de qui em permeto recomanar de forma calorosa el bloc, va publicar ahir una anotació al seu bloc on pràcticament ja avançava tots els temes que jo he tractat en aquest post.
