Les dues Catalunyes i l'Estatut
Hi ha la Catalunya que paga els peatges i la Catalunya que els cobra. Hi ha una Catalunya que ha de competir a nivell internacional, amb els productes d'alta tecnologia dels països avançats i amb els productes de baix cost dels països emergents. I per contra hi ha una Catalunya que viu dels oligopolis, com el petroli i el gas natural, l'electricitat, els serveis financers, entre una llista bastant llarga. Hi ha una Catalunya que ha de pagar l'habitatge a un preu desorbitat en unes ciutats cada vegada més congestionades i una Catalunya que fa els grans negocis immobiliaris i després passa les hores als camps de golf. Hi ha una Catalunya que dorm davant les oficines del RACC per obtenir entrades per la final de Paris i una altra Catalunya, molt més minoritària, que mou les influències per obtenir-les amb una trucada de telèfon. La Catalunya dels peatges, els oligopolis, l'especulació immobiliària i els bons contactes està molt interessada en que s'aprovi el nou Estatut. (continua)
El Sr. José Manuel Lara-Bosch, propietari del Grup Planeta, acaba de fer a la seva aprovació en la presentació de les Jornades de Sitjes del Cercle d'Economia. Va ser en un sopar d'aquest Cercle, amb representants de la Caixa, Repsol, Aigües de Barcelona, Planeta, Comte de Godó, etc, en que es va forçar a Artur Mas a arribar a l'acord de la Moncloa amb Rodríguez Zapatero. Els seus negocis començaven a ressentir-se de la campanya anticatalana a Espanya. La llista de participants d'aquestes jornades és la crema de la Catalunya i l'Espanya del si: Montilla, Rubalcaba, Solana, Maragall, etc. Per aquesta Catalunya l'estabilitat del règim actual de l'Estat Espanyol és l'element prioritari perquè és la clau del seu domini oligàrquic.
Però per la Catalunya amenaçada per les deslocalitzacions, que pateix l'obsolescència dels productes que fabrica, que té la competència dels països emergents, la continuació de l'espoli fiscal, la falta d'infrastructures, el preu de l'habitatge que obliga a destinar unes xifres fabuloses a la inversió immobiliària el nou Estatut és una hipoteca gravíssima. Perquè representa continuar amb el mateix model econòmic de les darreres dècades, basat en la desindustrialització, basat en llocs de treball de baixa productivitat i baixos sous, basat en el sacrifici del país al turisme.
Els joves de Catalunya són els grans sacrificats d'aquest model: les seves expectatives són l'atur o feines d'un nivell totalment inferior per al que han estudiat; la impossibilitat d'emancipar-se; la precarietat perpètua. Per això cal deixar clar a les oligarquies catalana i espanyola que la seva hegemonia política i mediàtica ja no és complerta. Cal deixar clar que hi ha una quantitat creixent de catalans que no combreguen amb rodes de molí. En el proper referèndum podrem començar a quantificar quants catalans hem despertat del "somni dogmàtic" de la transició, basat en la resignació i el derrotisme .
Però per la Catalunya amenaçada per les deslocalitzacions, que pateix l'obsolescència dels productes que fabrica, que té la competència dels països emergents, la continuació de l'espoli fiscal, la falta d'infrastructures, el preu de l'habitatge que obliga a destinar unes xifres fabuloses a la inversió immobiliària el nou Estatut és una hipoteca gravíssima. Perquè representa continuar amb el mateix model econòmic de les darreres dècades, basat en la desindustrialització, basat en llocs de treball de baixa productivitat i baixos sous, basat en el sacrifici del país al turisme.
Els joves de Catalunya són els grans sacrificats d'aquest model: les seves expectatives són l'atur o feines d'un nivell totalment inferior per al que han estudiat; la impossibilitat d'emancipar-se; la precarietat perpètua. Per això cal deixar clar a les oligarquies catalana i espanyola que la seva hegemonia política i mediàtica ja no és complerta. Cal deixar clar que hi ha una quantitat creixent de catalans que no combreguen amb rodes de molí. En el proper referèndum podrem començar a quantificar quants catalans hem despertat del "somni dogmàtic" de la transició, basat en la resignació i el derrotisme .
