El nou estatut aprovat al Senat. L'actitud d'ERC.
Ahir es va aprovar el nou Estatut al Senat, un Estatut que respresentarà un salt endavant per a Catalunya, malgrat els escarafalls que fan els llepafils d'ERC que han passat del Sí al No per pur tactisme. Si no aquí teniu un recull prou gràfic de l'evolució:
15 de gener de 2006. Entrevista al diari Avui. Josep Bargalló, conseller primer i membre de l'Executiva Nacional d'ERC, diu que "qualsevol reflexió del tipus `millor un NO a l'Estatut que un mal Estatut', l'únic que fa és que continuem tenint un Estatut dolent", i apuntava la possibilitat de defensar un Sí crític al referèndum.
22 de març de 2006. Entrevista a la Cadena SER. Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'Esquerra, afirma amb rotunditat que "ningú d'ERC s'imagina fent campanya pel NO, començant pel seu president".
15 d'abril de 2006. Declaracions a Europa Press. Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra, declara que "hem d'aglutinar una tercera via independentista que no caigui en la dinàmica del NO, que és la del PP i la del NO a Catalunya".
23 d'abril de 2006, diada de Sant Jordi. Carod insisteix i reitera que "el NO al referèndum de l'Estatut és patrimoni exclusiu del PP".
27 d'abril de 2006. Reunió de l'Executiva Nacional. La direcció del partit aposta preferentment pel vot nul polític.
5 de maig de 2006. Nova reunió, aquesta vegada extraordinària de l'executiu nacional. La cúpula d'ERC es decanta ara pel NO.
Més titulars?: "ERC rebaixa les seves demandes per donar més estabilitat al Govern de Zapatero" (El Periódico, 18/05/05); "PSC i ERC pacten per impedir de totes totes que CiU apugi el llistó del finançament" (La Vanguardia, 05/05/05) "El tripartit troba més sintonia amb el PP que amb CiU en la negociació del finançament" (El Punt, 05/05/05). Són titulars que llegits ara també fan certa gràcia.
Per tant una de dos, ho han tingut all llarg d'aquest procés una evolució ideològica vertiginosa, o aquest canvi d'actitud només s'explica pel fet que Zapatero no hagi volgut fer-se la foto de l'Estatut amb ERC. De ben segur que l'Estatut que tindrem no és el del 30 de setembre (cosa que els d'ERC i tothom sabia, perquè s'havia d enegociar al Congré si al Senat) però és molt millor que le del 1979 i sobretot és molt millor en moltes de les coses que ERC estava disposada a acceptar abans de la foto Mas-Zapatero.
15 de gener de 2006. Entrevista al diari Avui. Josep Bargalló, conseller primer i membre de l'Executiva Nacional d'ERC, diu que "qualsevol reflexió del tipus `millor un NO a l'Estatut que un mal Estatut', l'únic que fa és que continuem tenint un Estatut dolent", i apuntava la possibilitat de defensar un Sí crític al referèndum.
22 de març de 2006. Entrevista a la Cadena SER. Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'Esquerra, afirma amb rotunditat que "ningú d'ERC s'imagina fent campanya pel NO, començant pel seu president".
15 d'abril de 2006. Declaracions a Europa Press. Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra, declara que "hem d'aglutinar una tercera via independentista que no caigui en la dinàmica del NO, que és la del PP i la del NO a Catalunya".
23 d'abril de 2006, diada de Sant Jordi. Carod insisteix i reitera que "el NO al referèndum de l'Estatut és patrimoni exclusiu del PP".
27 d'abril de 2006. Reunió de l'Executiva Nacional. La direcció del partit aposta preferentment pel vot nul polític.
5 de maig de 2006. Nova reunió, aquesta vegada extraordinària de l'executiu nacional. La cúpula d'ERC es decanta ara pel NO.
Més titulars?: "ERC rebaixa les seves demandes per donar més estabilitat al Govern de Zapatero" (El Periódico, 18/05/05); "PSC i ERC pacten per impedir de totes totes que CiU apugi el llistó del finançament" (La Vanguardia, 05/05/05) "El tripartit troba més sintonia amb el PP que amb CiU en la negociació del finançament" (El Punt, 05/05/05). Són titulars que llegits ara també fan certa gràcia.
Per tant una de dos, ho han tingut all llarg d'aquest procés una evolució ideològica vertiginosa, o aquest canvi d'actitud només s'explica pel fet que Zapatero no hagi volgut fer-se la foto de l'Estatut amb ERC. De ben segur que l'Estatut que tindrem no és el del 30 de setembre (cosa que els d'ERC i tothom sabia, perquè s'havia d enegociar al Congré si al Senat) però és molt millor que le del 1979 i sobretot és molt millor en moltes de les coses que ERC estava disposada a acceptar abans de la foto Mas-Zapatero.
