No puc entendre que un partit que diu ser democràtic i que
hauria de defensar a ultrança la cultura democràtica faça ostentació de tan
poca dignitat política com per reunir-se i tractar de bé a bé un personatge com
García Sentandreu, de conegut passat i present feixista. A ell i al seu partit,
tan ben alimentat econòmicament per alguns empresaris de braç en alt, com ara
Lladró, el de les ceràmiques coentes, que no s'ha amagat mai de dir que dóna
suport a Coalición Valenciana y de la JONS. No entenc, doncs, que el PSOE
s'avinga a fer barcella amb un partit d'extrema dreta. Un partit d'autèntic
tarannà democràtic no hauria dubtat a refusar una reunió amb un partit com
Coalición Valenciana.
Si parem atenció en aquest afer i hi afegim la conxorxa
estatutària PP-PSOE, val a dir que el partit de Zapatero-Pla no hauria de tenir
gaire predicament entre l'electorat democràtic. Però el té, i fins i tot hi ha
qui assenyala Pla com a alternativa a Camps. Una broma de mal gust. Entre Pla i
Camps no hi ha distància política. I la vista de les amistats que sovinteja el
candidat del PSOE, és evident que tampoc no hi ha distància democràtica: corda
i poal del mateix pou.
Tot plegat em porta a insistir que si un dia qualla -de
moment encara està verda com una ceba- aqueixa famosa coalició
Tots-Contra-el-PP, fóra necessari, per moure una mica d'il·lusió, que deixaren
clar que les companyies del PSOE no són les més adequades per representar un canvi
profund a la Generalitat Valenciana. Per a canviar de moliners però no de lladres
no paga la pena demanar el vot a ningú amb l'engany que cal un canvi, i a
l'hora de la veritat només tindrem recanvi.
M'atreviré a proposar, doncs, que, si qualla la coalició
dita d'esquerres, diguen al PSOE que serà el candidat/a de la coalició el futur/a
President/a de la Generalitat Valenciana, i que en cas cas donaran suport a Juan Ignació Pla ni a cap candidat del PSOE. I que la coalició diga clar i fort
que aquesta és una condició innegociable. És una acte de necessària dignitat
agafar el PSOE pels collons i demanar-li que xiule la Moixeranga. Només per
saber si encara se'n recorda, de la tonada i del que representa per a la gent
demòcrata i d'esquerres del País Valencià.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
