Parlant d'art efímer, els plegat de tovallons no dura gaire estona un cop començat l'àpat, excepte que es tracti de tovallons plegats com a obres d'art, com és el cas de les espectaculars i exitoses exposicions d'en Joan Sallas. Però aquest de la fotografia és un ós acabat d'inventar i de plegar, dedicat al restaurant de l'Ós, on en Joan hi feia un mos. Hi ha genis i artistes - de renom o anònims -, que deixen esboços damunt les estovalles, i escriptors o famosos que prenen notes o signen contractes damunt tovallons. Amb en Joan la cració damunt els tovallons pren forma, plec a plec. Que la figura esdevingui perdurable o efímera dependrà de l'ús que es faci del tovalló, i potser de com sigui de sucós l'àpat... Jo, per si de cas, prenc la imatge capturada per contemplar-la sense tocar-la, i sense haver de treure-li la pols. No sé ben bé si el Restaurant és a Freiburg o a Viena - aquests dies en Joan no para d'anar d'una ciutat a l'altra - però en tot cas és prou lluny, i potser no arribaria a temps abans no el desfacin. Qui es pensi que en l'ancestral art de la papiroflèxia ja està tot inventat s'equivoca. És que no coneix en Joan!
