Crònica detallada de la meva participació a la Vaga de consum del 21 desembre amb reflexions i anàlisi sobre el propi consum i la vaga.
8. 30 hores No n'he fet difusió, ni tan sols a casa.
Sóc partidari de la vaga de consum i vaig decidir fer-la des que la vaig veure anunciada. Però quasi no n'he parlat amb les persones que m'envolten ni amb la meva companya, sols de passada, i gens amb la seva filla, proamericana i consumista, com la majoria que ens envolta. A la meva companya, ahir li vaig explicar aquesta iniciativa original al proposar-me anar avui a fer les compres de Nadal. Va trobar bé que no hi anem. Es va llegir el díptic explicatiu de la vaga i vam acordar anar demà al Carrefour. On és la pressió a les multinacionals? Em pregunto.
Aquesta és una de les falles, que hi veig. No hi ha pressió a les multinacionals. Tampoc he sentit parlar de piquets per avui contra multinacionals del consum nociu, com les empresses de guerra, els transgènics, i multinacionals que donen suport al boicot a Wikileaks, bancs, i en especial la Caixa, el banc que més roba i un dels que decideix el que han de fer els governants. etc.
Trobo molt interessant que un sindicat, la CGT, promogui aquests tipus d'iniciativa, que sobrepassa l'àmbit sindical, que normalment promouen sols els grups ecologistes, grups pel decreixement i anticonsumistes. És efectivament una bona idea i caldria fixar ja un dia, al menys anual, sense compres i consum, com ho fan em sembla a França.
Ha d'ésser com a mínim un dia per a reflexionar , qüestionar-nos i veure les falles pròpies i col·l3ctives i la nostre dependència al consum. Per començar, ja he anotat la poca comunicació i promoció de la vaga amb els que convisc i m'envolten.
Aquestes vagues són molt minoritàries, i si nosaltres no em fem difusió i provoquem debat amb els que ens envolten, malament.
Aquesta vaga de consum s'ha d'integrar a totes les vagues generals, nacionals, locals que vindran, fet que ja molts militants fan.
9'15 mati. Cafè i llet Pasqual.
Al mati he pres com de costum un cafè de multinacionals, que exploten al tercer mon i llet desnatada Pasqual amb Nescafè. El negoci mundial del cafè està en quatre multinacionals que imposen els preus que els dona la gana. L'alternativa de comprar cafè solidari és difícil, molest ja que hi han poques botigues, i cal conèixer-les, i car, sovint. No és fàcil aconseguir cafè directament de cooperatives sense passar per multinacionals. Us puc donar una adreça pel café de Nicaragua solidari, i quan en trobo, compro cafè nica. La solució fàcil és prendre cafè de les multinacionals, com faig, malgrat la vaga.
Al següent enllaç trobareu tota la informació sobre les multinacionals del cafè i el consum responsable i llocs de compra: http://www.nodo50.org/espanica/index.php
Desprès, he pres un bol de llet amb Nescafè. Sense comentaris. Sobre la Nestle n'hi ha per escriure un llibre i per a fer-li boicot tot l'any, com a la Coca-cola.
Informació sobre Cocacola de la revista Viejo Topo (desembre): Despesa anual en publicitat: 2.800 milions de dòlars. -Es el mateix que dir que tenen el monopoli absolut de la propaganda. Davant el seu poder, la capacitat de repercussió d'una vaga de consum és ínfim.
10'30 hores.. Correu electrònic, cal escriure i comunicar-se
Estic fent servir l'ordinador. No és un programa Windows, el Bil Gate, sinó lliure de Linux, tampoc és per a consumir, sinó per a produir. No entenc que en el díptic de la propaganda de la vaga de consum es recomani: “Evitar la tramesa de correu electrònic”. Jo, com cada matí, he mirat el correu. He respost a un amic, he obert un correu de Bicing on ens anuncien que ens pugen el preu de la quota anual, de les multes i del duplicat de targetes. El correu no és consum, és correspondència, comunicació i producció. El correu de Bicing és el robatori i atracament quotidià al que ens sotmeten els poders i els bancs. I justament, mentre evitem i ens resistim al consum, hem de potenciar les relacions particulars, la comunicació i la reflexió.
Una cosa és consumir Internet per a consumir films, noticies, informacions, jocs, llegir els mitjans de comunicació massius, etc. L'altre és el correu electrònic i obrir les Webs i mitjans alternatius. .
10 hores. Bec aigua embotellada enlloc d'aigua de l'aixeta.
Aigua embotellada “Font agudes”, suposo la més barata del supermercat. L'etiquetatge és en castellà i hi ha un telefon al consumidor: 972 66.04.32. Com que estic de vaga de consum i aquests tracten als clients de “consumidors”, els telefono per pura curiositat investigadora:
- Bon dia, una informació si us plau. ¿És que l'aigua embotellada és millor que l'aigua de l'aixeta?
Una noia em respon de manera natural i amb seguretat:
- Oi i tant! És molt millor, és clar, .
-
He llegit que l'aigua de l'aixeta és més saludable, li
retrec.
-
És mentida, l'aigua embotellada és de més qualitat, hi han
minerals i més neta. L'aigua embotellada és de molta més qualitat
que l'aigua de l'aixeta.
Ella
m'insisteix, intentant convèncer-me. Desprès de cop li entra
sospita que pugui ser d'algun Ministeri o periodista i em
pregunta:
-Vostè d'on
telefona? És un particular o d'alguna empresa, institució?
La
tranquil·litzo i li dic que sóc un particular. Potser li hauria
d'haver dit que era un inspector d'aigües o d'algun moviment
ecologista o periodista. Però m'hagués penjat
- Soc
particular, i passa que estic intrigat amb un article que he llegit,
on s'afirma que l'aigua de l'aixeta és millor que l'embotellada, ja
que passa més controls.
- Vostè és
particular, bé. No es preocupi, l'aigua embotellada és molt millor.
Passem molts controls i queda ben establert l'excel·lent qualitat de
l'aigua. En l'aigua publica (ja
no és tan publica com fa uns anys)
hi ha molt de cloro i té mal gust. Qualsevol ho pot constatar.
Estigui tranquil li puc ben assegurar l'aigua embotellada és molt
millor.
Comentaris:
Els mateixos que enganyen informen ells mateixos amb més mentires als consumidors. M'imagino que la noia diu el que tothom escolta a la televisió i mitjans on les empresses d'aigua regalen milions d'euros en publicitat. Jo crec que n'estava convençuda. La única veritat que digué és que l'aigua de l'aixeta d'AGBAR, té mal gust. Suposo que és denunciable que els que informen als consumidors menteixin sobre l'aigua.
Ara miraré de trobar el que diuen els especialistes en aigua per Google (una multinacional que no hauria de fer servir avui, com telefònica), però que necessito per investigar. Fa potser dos anys que ho vaig llegir i retallar, però qui sap on para aquest retall.
Ja l'he trobat: http://www.clipmedia.net/ficheros/2009/11_nov/pc053.pdf
El director de l'ICRA, Institut Català de Recerca d'Aigua, el doctor Barceló diu al revés de la noia de l'embotelladora a qui he telefonat: “l'aigua de l'aixeta a Catalunya és d'una qualitat superior a l'aigua embotellada” i dit d'una altre manera: l'aigua embotellada és més perjudicial que l'aigua de l'aixeta: “L’aigua embotellada no té totes les garanties que té l’aigua de l’aixeta, perquè no es miren molts productes, o l’efecte del plàstic”
També he trobat un informe d'investigadors dels EUA de com roben les multinacionals als EUA. No sols la CAIXA roba amb l'aigua pública. Son pràctiques globals: Financen eleccions, condonen préstecs milionaris als partits i després reben bens públics (aigua, salut, aeroports, escoles, loteria, etc) a preu de saldo. Resum dels investigadors americans:
Negoci de l'aigua embotellada als EUA: 100.000 milions a l'any
L'aigua embotellada no és millor que l'aigua de l'aixeta.
El 40% de l'aigua envasada és de l'aixeta a la que s'hi afegeixen minerals que no aporten cap benefici a la salut.
Estats Units és el primer consumidor del món amb 26.000 milions de litres el 2004, l'Estat espanyol és en la sisena posició del rànquing amb una mitjana de 137 litres consumits per persona i any.
L'aigua envasada comporta un consum molt important d'energia, bé sigui pel transport, bé per l'envasat en plàstic, apart de l'acumulació de deixalles. L'EPI, posa d'exemple de consum d'energia la necessitat d'1'5 milions de barrils de petroli l'any només per fabricar les ampolles que es consumeixen a EUA.
http://www.jornal.cat/noticia/120/entrevistes
A Catalunya, les multinacionals Danone, Nestle, embotelladores d'aigua, la reben gratis i la venen al preu que volen. L'aigua que venen és més perjudicial que l'aigua de l'aixeta.
Agbar, que s'ha fet amb l'aigua de Barcelona, ara els ciutadans l'estem pagant més cara i AGBAR vol fer-se amb el control de l'aigua de tot Catalunya.
A Girona consumeixen 150 litres per habitant, a Suïssa 90 litres per habitant. No hi ha educació d'estalvi, ni voluntat d'educar als habitants i sobretot a les Administracions. A alguns pobles de la costa es consumeixen més de 300 per habitant. A les grans ciutats 120 litres per habitant.
Aleshores avui consumiré aigua de l'aixeta. Tot i que n'estava informat, degut a la propaganda bestial de les multinacionals i a la desinformació a que ens sotmeten, seguia prenent aigua embotellada. LA costum i publicitat.
21h Televisió, Futbol, Bars.
Ara començarà la segona part del Barça contra l'Atlètic de Bilbao. Em pregunto si anar-hi o continuar la vaga. M'imagino que molts aficionats al futbol aniran a veure el partit amb triple falta:
- anar a veure l'espectacle que més ens aliena i distreu, el puto futbol.
- anar a un bar i consumir televisió
- consumir qualsevol beguda de multinacionals.
Voldria pensar que som pocs els que aniran a consumir futbol, o com jo, sols una estona. Però la realitat és que als poders sols els cal anunciar un partit i tornem a ser consumistes com ells volen, obedients com xais. La realitat és que les masses omplen els estadis, els bars en dies de futbol i els centres comercials, els temples del consum. Com explica l'Heleno Saña a la Directa: “El que més necessitem és una revolució de les consciencies”. La nostre resistència és molt poqueta cosa i feble. I no ens hem de preocupar pel fracàs d'aquesta convocatòria. És un primer pas. Un exercici de consciència individual i col·lectiu.
