Recorde, amb la sang encesa, un dels moments més durs de la meua vida. Una persona molt important per a mi va patir fa un parell d’anys una urgència cardíaca i vam haver d’acudir corrents a l’Hospital General de Castelló.
Una vegada allà, el personal del centre sanitari de referència de les comarques del nord ens va confessar que aquell dia malauradament no n’hi havia cap cardiòleg de guàrdia, perquè era estiu i cap de setmana, i que, tenint en compte la gravetat de la situació, s’havia de traslladar el pacient (el cardiòleg en actiu més proper estava a 80 quilòmetres de distància!) en una ambulància medicalitzada a l’Hospital Clínic de València, amb la vida d’aquesta persona penjant d’un fil.
En arribar a l’Avinguda Blasco Ibáñez, encara amb l’ai al cor, vaig percebre un soroll estrany que procedia del barri del Cabanyal o de la Malva-rosa: era com un brunzit continu, un rugir persistent, una remor intensa que esgarrava la tranquil·litat d’aquell diumenge d’agost. Una vegada passat el perill i desactivades totes les alarmes, gràcies a l’actuació impecable dels metges (perquè tenim grans professionals al País Valencià, hem d’estar-ne orgullosos!), ens vam assabentar que aquell enrenou incessant el provocaven els motors dels Fórmula1 que participaven en la primera cursa oficial del València Street Circuit, un altre dels grans esdeveniments (i faig constar explícitament la cursiva!) que el Govern Valencià s’apunta com a medalles en cada roda de premsa, en cada declaració pública, en cada intervenció parlamentària.
SI VOLS LLEGIR LA RESTA DE L'ARTICLE... http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/mcsanitat
Article publicat al diari digital L'Informatiu (16 de desembre de 2010)
