Sempre perdíem sense poder entreveure els pelleringos que queden després d'un examen de consciència. Les raons eren tan desconegudes com un nigul que travessa la nit sense remei.
Sempre perdíem: no sabíem res de les tàctiques, ni dels laboratoris on s'investigaven els resultats. Era com si davallàssim d'una muntanya sense haver vist el paisatge i sense haver pogut escometre cap forma, o cap silenci.
Aleshores callàvem, com si les paraules fossin un crit massa fort, i les passes una possibilitat tan sols, un desig de camí que s'ha de fer a poc a poc, entre el desig de viure i el misteri del temps.
Sempre perdíem, fins que començàvem a entendre el renou dels dies de tardor que eixamplen les mans en reconèixer les pèrdues. I aleshores parlàvem una mica de tot: de tornar una mica mes prest, per exemple.
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
