Avui torne a escriure-vos des de lluny, des d’Amiens concretament. He tingut l’oportunitat de viatjar fins a aquesta ciutat de la Picardia, una regió situada al nord de l’Estat francés per realitzar un parell de concerts i un taller didàctic amb els estudiants de català de la Universitat Jules Verne. El lector que imparteix l’assignatura es diu Josep Samuel Marqués i ha preparat una activitat molt especial per a la vesprada de dilluns. Amb l’objectiu de treballar la seua expressió oral, els alumnes de tercer ens oferiran una visita guiada pel centre històric d’Amiens, de manera que ens vestim el milllor que podem i eixim al carrer: a l’exterior fa cinc graus negatius de temperatura, o això marquen els termòmetres.
Partim des de l’estació ferroviària central i travessem el mercat de nadal, caminem pel carrer dels Tres Cudols fins a arribar a un rellotge en forma de dona despullada, li toquem un pit tal i com marca la tradició, i seguim avançant fins que ens aturem davant de la façana principal de la catedral gòtica, fem una volteta de reconeixement i ens dirigim cap al riu Somme, on acaba la nostra visita. Allà som testimonis d’excepció d’un triangle amorós entre una dona que hi ha pintada en una façana, el seu marit que està dibuixat en la paret de la casa més propera i l’estàtua d’un home que, segons ens diuen, és l’amant clandestí d’aquella dama i es troba situat enmig del riu, emergint d’aquelles aigües glacials.
Mentre passegem, una vegada agafem una miqueta de confiança, tinc l’oportunitat de xarrar una estona amb els estudiants i m’expliquen per què van decidir aprendre la nostra llengua. Aurélie, per exemple, té el seu xicot a Barcelona i pretén anar-se’n a viure a Catalunya en un any aproximadament, de manera que està cursant un programa adaptat de català perquè vol integrar-se adequadament en el cercle d’amics i familiars de la seua parella. Estudia català per amor, vaja!
Álan té la família repartida entre Colòmbia i Catalunya i és un apassionat del Barça (avui porta la samarreta de l’equip perquè està mentalitzant-se de cara al derbi), però ha viscut ací molt de temps i s’ha adreçat al lectorat de català per millorar els seus coneixements de la llengua i de la cultura dels seus cosins i tiets.
Mathilde, en canvi, se n’ha assabentat d’una història èpica protagonitzada per sang de la seua sang, material de primera per a una possible novel·la o llargmetratge: la seua iaia va fugir de Granada durant la dictadura. Va travessar a peu l’Espanya franquista i no es va aturar a La Jonquera. Va continuar caminant fins a arribar al nord de França, on va conéixer el seu iaio. Una de les coses que l’àvia li ha explicat a Mathilde és que Federico García Lorca, un poeta de la seua terra natal, va ser assassinat a sang freda, d’un truc a trenc d’alba, pocs mesos després de l’alçament militar de 1936. Una història com aquesta no s’oblida fàcilment, no passa desapercebuda. Mathilde estudia català perquè sap que la seua àvia va viure un temps a Sant Feliu de Guíxols i ara que la seua memòria va extingint-se progressivament i que els seus records van difuminant-se, Mathilde no es resigna i continua escarbant en les seues arrels, rescatant les vides viscudes per la seua iaia, cercant el contorn de les seues petjades, posant en pràctica l’únic antídot fiable contra l’oblit.
Article publicat al diari digital L'Informatiu (2 de desembre de 2010)
