hi ha uns dies de solituds
Hi ha unes tardes de solitud quieta, dins de casa, tardes de deixar que l'enfosquir-se travessi les finestres i el silenci ressoni per les cambres.
Són tardes de berenar i cuinar escudella, pausadament, i de deixar que els vapors perfumin l'aire. (segueix)
Són tardes de berenar i cuinar escudella, pausadament, i de deixar que els vapors perfumin l'aire. (segueix)
Hi
ha unes nits de solitud inquieta, dins de casa, nits de deixar que la
manca de paraules sadolli les estances, i escoltar com el buit que omple
la pell comença a buidar l'ànima. Són nits d'aixoplugar-se en
distraccions que endormisquin, i d'entrar al món imaginari per
lliurar-s'hi.
Hi ha uns matins de solitud feinera, dins la casa, matins de deixar que la claror taladri les persianes i els dolls de llum pintin les sales. Són matins de trastejar i planificar cada acte, cuinar a pleret tot fent passar la mandra, i assaborir el silenci que galopa entre els teclats, papers, armaris i marbres.
Hi ha uns matins de solitud feinera, dins la casa, matins de deixar que la claror taladri les persianes i els dolls de llum pintin les sales. Són matins de trastejar i planificar cada acte, cuinar a pleret tot fent passar la mandra, i assaborir el silenci que galopa entre els teclats, papers, armaris i marbres.
