VilaWeb.cat
MATÍ D'EXECUCIONS A LA PLAÇA DE DINS (República dels Baladres)
theoreia | enllaç permanent | divendres, 21 d'abril de 2006 | 14:39h
    Cada volta són més avorrides i previsibles aquestes mostres de justícia inapel·lable amb que ens obsequia la Magistratura Superior de la Iridescentíssima República dels Baladres; avui, els reus que el matí s'ha emportat a l'infern dels infames -- enmig d'un turba excitada de vilatans histèrics-- han estat: el llaurador Robert Murs, convicte i culpable per haver traficat amb l'il·legal Liquor de la Veritat (¿es pensava que podia subvertir gratuïtament l'ordre, escampant a dreta i esquerra la ratafia hiper-etílica del seu magatzem pudent?); el monjo fra Salvador Granera, convicte i culpable d'onanisme ideològic i transgressió impiadosa (la sentència no és gaire explícita, per tal de no embrutar més el bon nom del Convent del Crist de la Tercera Redempció); i, last but not least, la bruixa reincident Carme Cabrits, amplament coneguda per la seua clandestina animositat a l'hora de promoure aquelarres (ha estat un escarment davant la proximitat de la Nit de Walburga). [Hi ha més...]


    Cada volta són més avorrides i previsibles aquestes mostres de justícia inapel·lable amb que ens obsequia la Magistratura Superior de la Iridescentíssima República dels Baladres; avui, els reus que el matí s'ha emportat a l'infern dels infames -- enmig d'un turba excitada de vilatans histèrics-- han estat: el llaurador Robert Murs, convicte i culpable per haver traficat amb l'il·legal Liquor de la Veritat (¿es pensava que podia subvertir gratuïtament l'ordre, escampant a dreta i esquerra la ratafia hiper-etíl·lica del seu magatzem pudent?); el monjo fra Salvador Granera, convicte i culpable d'onanisme ideològic i transgressió impiadosa (la sentència no és gaire explícita, per tal de no embrutar més el bon nom del Convent del Crist de la Tercera Redempció); i, last but not least, la bruixa reincident Carme Cabrits, amplament coneguda per la seua clandestina animositat a l'hora de promoure aquelarres (ha estat un escarment davant la proximitat de la Nit de Walburga).


    La nostra vila-nació, tan radiant en els dies del sud primaveral, aquest matí refulgia funestament des del centre neuràlgic de la Plaça de Dins, on restava instal·lat el cadafal muntat cinc dies enrere. El personal omplia la plaça de gom a gom. Els tambors hi retronaven sumptuosament i sembla que la percussió ha augmentat el seu so quan ha entrat en la plaça el carro amb els presoners engrillonats: tots tres delinqüents compareixien amb mostres de desesper en el rostre, els cabells desfets i greixosos, la roba esfilagarsada i a pedaços, fins i tot a la vella bruixa se li assomava un pit ressec entre els forats de la roba. Tant de temps esperant a les masmorres pot convertir a qualsevol individu en salvatgina despitralada, deforme i inhumana.

    A mi, personalment, em costa entendre aquest fervor popular per recrear-se ociosament en la mala fortuna dels altres. Tothom bramava ostentòriament, alguns tiraven encisams i taronges podrides per colpejar el cossos dolguts dels tres convictes desgraciats. En la meua condició de secretari adjunt em veig obligat a romandre des d'un dels balcons de l'edifici de la Governació, per tal d'alçar acta i donar fe de què l'execució és acomplerta en tots els seus extrems. Al balcó principal, dalt d'on jo feia les anotacions, hi estaven el Vice-president de la República i la seua felicíssima esposa, els magistrats que havien deliberat en les causes de pena de mort i una mostra xicoteta però significativa dels jurats, prohoms i consellers. No cal dir que el Molt Honorable Senyor President només fa acte de presència si cal promulgar un indult sobrevingut: avui, lamentablement, s'havia fet fonedís.

    Anava aproximant-se el carro al patíbul i el botxí encaputxat i polit com un armari, en un reflex calculat d'instigació a la massa, s'ha fregat les mans amb desvergonyiment: tothom ha començat a fer aplaudiments sorollosos. Els reus han pujat penosament per les escales de fusta innoble, han estat espentats pels més sanguinaris d'entre aquest públic assedegat de justícia, hi ha hagut un moment que la bruixa Carme Cabrits quasi cau a terra en el seté esglaó. Una volta a dalt, voltats pels guàrdies judicials, els convictes han romàs uns instants cara al públic: s'ha fet un silenci immens i el capellà castrense ha resat per les seues ànimes perdudes.

    El caporal de la guàrdia els ha preguntat quin era el seu darrer desig; Robert Murs ha demanat una cigarreta en consonància als seus hàbits viciosos i anti-higiènics, el monjo fra Salvador Granera ha dit, incorregible i críptic com sempre: "Que es complesca la voluntat infal·lible de la Papessa dels Transexuals" i la vella bruixa ha disparat el seu odi i s'ha posat a insultar aleatòriament a tothom: "Eunucs! Cabrons! Covards! Que vos s'emporte Belzebú! Que una mala pluja verinosa convertisca en deserts erms els camps d'aquesta odiosa terra! Que vinga la pesta després de la meua mort i tingueu mil anys de desgràcies! Castrats! Bèsties de càrrega! Aduladors del Poder del Gran Mascle! Pusil·lànimes!". Evidentment la guàrdia judicial li ha calgut intervenir, tant per fer-la callar a ella com per a refrenar els ànims de les multituds ofeses ja que alguns pretenien pujar damunt el cadafal compacte per ofegar directament a una bruixa tan grollera, tot obviant els tràmits establerts. Aquesta mena d'episodis, encara que s'escenifiquen amb passió incivil i aparentment subreptícia, formen part del que cal esperar.

    Han tornat a sentir-se els tambors potents, el botxí ha tapat la cara dels reus, els ha lligat la boca i els ha nugat la soga al coll. En un instant s'han deixat de sentir els tambors, s'ha escoltat molt estrident el colp del sòl entaulat i mòbil de fusta que sostenia els seus peus, s'han posat a moure's dansant pel seu propi pes. I novament han sonat els tambors, la còlera dels presents encara demanava un major sacrifici. Poc a poc, s'han mort llànguidament tots tres. Les autoritats s'han retirat als salons, despatxos i audiències per fer feina, prendre decisions o contrastar idees i projectes, mentre la gernació ha aprofitat la reunió col·lectiva i s'ha posat a ballar amb alegria creixent unes jotes del carrer, enmig d'aquell espectacle macabre.

    Ha estat, ja dic, tot molt previsible i seguint el patró acostumat que a mi tant em fa badallar. Se me fa difícil de comprendre com les masses iracundes poden arribar a oblidar-se de les seues mancances, dèficits i limitacions, tot envigorint-se enèrgicament davant el càstig dels seus semblants. Quan més feble és l'ésser humà, més descarrega les seues frustracions en els qui han caigut en una tragèdia. Sembla que és més còmode bramar davant els estigmatitzats abans que afrontar la causa autèntica del propi mal veritable, dissimulat convenientment si l'acte d'esbrinar-lo implica qüestionar als de dalt. Siga com siga, pels camins espontanis de la inconsciència embrutida, novament, la República dels Baladres ha restaurat el seu ordre perdut.

signat: Jaume Joncs, secretari adjunt de la Cancelleria.

Nom:
Plana web:
Adreça electrónica:
Títol:
Comentari:

Escriu les paraules del requadre separades per un espai:

Si no entens les paraules, clica el botó «Actualitza» (situat a la dreta del requadre) perquè n'apareguin de noves.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats