L'editorial Columna m'ha reeditat la novel·la juvenil Els ponts del diable. Va ser publicada
per primera vegada l'any 1995 i va guanyar el premi Samaruc de Literatura
Juvenil que atorga cada any l'Associació de Bibliotecaris Valencians. És una
novel·la la trama de la qual gira al voltant del mite fàustic, alhora que
argumenta sobre la indefensió dels vençuts. Els vençuts de totes les guerres i
batalles que han hagut de patir i callar la "versió històrica" dels vencedors.
El comunisme estalinista va perseguir el POUM (Nin, Orwell) i el va calumniar
fins que, en un dels pocs casos que s'han donat, la veritat va aconseguir de traure
el cap del fangar. El franquisme va acarnissar-se amb desmesurat ressentiment amb
la República i els qui la defensaren. L'Apocalipsi bíblic ens explica que «en el cel
esclatà una batalla. Miquel i seus àngels van declarar la guerra al drac.
Lluitaren el drac i els seus àngels, però no venceren i van desaparèixer del
cel definitivament; el gran drac, la serp primordial que s'anomena diable i
Satanàs i esgarria tota la terra, fou precipitat a la terra i els seus àngels
foren precipitats amb ell». Aquesta versió de la batalla és la dels vencedors. Tot
el que sabem sobre Sanatàs i els seus seguidors es basa en els afirmacions
bíbliques i en les posteriors interpretacions interessades. Per això m'atrevesc a
creure i defensar que el dimoni no és roín sinó que ha tingut mala premsa. Molta
mala premsa.
Ara diuen que Judes no va trair Jesús. Diu la notícia que
va ser l'apòstol que més s'estimava, i que a ell li va encomanar la tasca
d'alliberar-lo de "l'embolcall humà" a través del sacrifici de la crucifixió.
Els altres apòstols, potser recelosos que Judes fóra el "preferit", convertiren
la seua lleialtat en traïció. Judes va ser un altre vençut amb mala premsa. I
potser també Caïm, i tantes altres probables víctimes a les que la versió
oficial ha cobert de secular infàmia. De tota manera, i per mirar de complicar
una mica el ball, cal recordar la sentència de Lev Trotski que diu: «Dels dotze
apòstols de Crist només Judes va resultar un traïdor. Però si haguera
aconseguit el poder hauria presentat com a traïdors els altres onze». Podríem
considerar que Trotski parlava per experiència.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
