L’anada des de la plaça de la Vila de Gràcia és suau i en baixada. Amb dues pedalades, hom ja és rodant per la Diagonal i, quan se n’adona, ja és inventant-se camins per a superar la plaça de les Glòries.
En sortir de la feina, torno a prendre la bicicleta, però enlloc de tornar cap a Gràcia, m’acosto a la Biblioteca de Poblenou. De nou, la Diagonal és el camí i, tot seguint, el carrer Bilbao, arribo al destí sense cap entrebanc. Aixó sí, a manca de costum, m’hi fa arribar un xic abans que obrin les portes de la llar construïda a llaor d'en Manuel Arranz.
Aixecant els ulls de la lectura del llibre d’en Ferran Aisa, que em transporta als temps on la gent passava gana, però tenia il·lusions; observo les rates de biblioteca que es van congregant al meu voltant. S'obren les portes, anem a treballar.
La Biblioteca és gran i ben condicionada. Endollo el portátil i vaig donant forma a un relat que, entossudit, vol sortir del meu magí, sense encallar-s'hi gaire.
Després, de nou damunt la bicicleta, prenc Llull i Mariano Aguiló, per a deixar-la ben fermada a les portes d’aquest indret que, en els meus temps en dèiem Catex, però en temps d’en Benguerel se’n deia Can Felipe, i ara, suposo que documentats d’alguna manera, en diuen Can Felipa.
Allà, la postmodernitat artística del barri hi té una cita: La gent de La Escocesa ha convidat als veïns, nascuts o emparentats amb el barri, ha deixar-hi les seves inquietuds artístiques. Així és com pujo amb l’obra sota el braç i, arribat a la tercera planta, em veig els artistes del Col·lectiu poblenoví muntant una exposició complerteta d'obres post-modernes i, més o menys, d'avantguarda.
Jo hi deixo la modèstia de la lletra que, disfrassat d'equilibrista lingüístic, en dic hi un dels meus miralls. En aquest cas, confronto la lletra d’en Benguerel sobre el Poblenou del 1905 amb la versió d’un servidor sobre el Poblenou del 2010.
Fa patxoca veure un retall de textos rodejat de tants de colors i formes modernes. Fa patxoca, però, a l'hora, veig com tremola la meva obra, voltada de les tenebres creatives dels pintors d'avui en dia.
A mi, la lletra -entremig de monstres- se'm rebel·la com una escopinada ben llançada. Una escopinada que, a més a més, la veig insolent i m’agrada.
Diuen que ho inauguren l’11 de setembre al vespre i que tanquen la història el 2 d’octubre al vespre, també. No ho sé, però, si et fa gràcia visitar l'invent, pots agafar la bicicleta, aparcar a la porta de Catex i dir-me que et sembla l’estirabot del mirall i quines són les tres realitats que, en el mirall, queden denunciades.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
