LLEÓ. LA MÀGIA DELS PETITS INSTANTS
Foto: El dia es deixondeix a Lleó
I si la vida son les petites coses, els viatges son petits instants. No recordem les grans magnituds, ni les grans gestes. La nostra memòria està feta de petites llambregades de llum que s'obren i es tanquen, d'acord amb el que necessitem en cada moment.
Era la Mafalda que deia, quan mirava embadalida un objecte: "estic fabricant records" ... I la nostra vida és un reguitzell de records que els plasmem en petits moments, que s'ens queden enganxats al magí, per tal que, quan els necessitem, els recuperem per a tornar reemprendre la diària lluita pel pa.
Unes vacances, també, son la manera que el caminant, a la recerca de la bellesa, es va nodrint de petits plaers de les coses petites.
I aquí teniu curiositats com les d'en Gaudí assegut a Lleó mirant la seva obra del Palacio Botines. Però el que crida l'atenció és el colom que li fa companyia. I les sandàlies del peregrí. O el consell d'una mare inculta que alliçona a la seva filla que els llibres no es toquen "vete a saber quien los habrá tocado". O trobar en un carreró petit, estret i brut una pintada d'amor en català... o....
En fi, els ulls i l'esperit sempre ben oberts!.
Apali, si ho voleu cliqueu i veureu aquests petits instants.
I si la vida son les petites coses, els viatges son petits instants. No recordem les grans magnituds, ni les grans gestes. La nostra memòria està feta de petites llambregades de llum que s'obren i es tanquen, d'acord amb el que necessitem en cada moment.
Era la Mafalda que deia, quan mirava embadalida un objecte: "estic fabricant records" ... I la nostra vida és un reguitzell de records que els plasmem en petits moments, que s'ens queden enganxats al magí, per tal que, quan els necessitem, els recuperem per a tornar reemprendre la diària lluita pel pa.
Unes vacances, també, son la manera que el caminant, a la recerca de la bellesa, es va nodrint de petits plaers de les coses petites.
I aquí teniu curiositats com les d'en Gaudí assegut a Lleó mirant la seva obra del Palacio Botines. Però el que crida l'atenció és el colom que li fa companyia. I les sandàlies del peregrí. O el consell d'una mare inculta que alliçona a la seva filla que els llibres no es toquen "vete a saber quien los habrá tocado". O trobar en un carreró petit, estret i brut una pintada d'amor en català... o....
En fi, els ulls i l'esperit sempre ben oberts!.
Apali, si ho voleu cliqueu i veureu aquests petits instants.
