aires de solidaritat
Ahir, vaig ser a Manresa a l'acte de SI al teatre 'dels Carlins'.
Hi havia gentada i es respiraven aires de solidaritat.
En tornant reflexionava sobre aquest món de la política.
Pensava que si jo havia presentat candidatura era perquè una colla d'amics i amigues m'havien empès, cert; però també per dues coses més.
Primer perquè sento que puc fer-ho, m'hi veig capaç.
I segon perquè crec profundament que amb Solidaritat Catalana podem dur Catalunya a ser el proper estat lliure d'Europa.
Només cal per part de tothom molta, molta generositat.
És difícil, ja ho sé.
Les persones generoses, per més que n'hi hagi, semblen escasses a l'hora d'engegar un moviment d'aquestes dimensions.
Reivindico la generositat... una bella qualitat que ens menarà envers la llibertat.
Hi havia gentada i es respiraven aires de solidaritat.
En tornant reflexionava sobre aquest món de la política.
Pensava que si jo havia presentat candidatura era perquè una colla d'amics i amigues m'havien empès, cert; però també per dues coses més.
Primer perquè sento que puc fer-ho, m'hi veig capaç.
I segon perquè crec profundament que amb Solidaritat Catalana podem dur Catalunya a ser el proper estat lliure d'Europa.
Només cal per part de tothom molta, molta generositat.
És difícil, ja ho sé.
Les persones generoses, per més que n'hi hagi, semblen escasses a l'hora d'engegar un moviment d'aquestes dimensions.
Reivindico la generositat... una bella qualitat que ens menarà envers la llibertat.
