Hem vist que la consciència pot presentar-se en dos tipus d´espècies tan diferents com un lloro i un goril.la. Un dels errors recurrents és considerar l´evolució com una escala de menys a més, una progressió lineal amb l´extrem més sofisticat en l´espècie humana. La consciència és la mateixa, la seva generació ve determinada per la suma de tot un seguit d'estructures presents en el sistema neural. No es tracta de quelcom aprehensible amb el microscopi i mesurable amb regla i compàs. Tampoc podem dir que la consciència del lloro sigui inferior a la del goril.la i aquest, al seu torn, disposa d´una consciència inferior a la de l´home. Són diferents i adaptades al medi on es desenvolupen les vides respectives. L´univers de l´ésser humà és molt complex, posseeix una característica pròpia com és l´abstracció. La consciència és quelcom no físic resultat d´una complexa interacció d´estructures neurals, un concepte controvertit i matèria predilecta de la filosofia del pensament. Coincideix amb denominacions donades des d'òptiques diferents: “jo”, “ànima”, “ego”.

La consciència no és una variable mesurable, no és del tipus dos estats absoluts existeix/no existeix, és quelcom difús amb valors continus en diferents espècies que pot créixer o disminuir al llarg del temps en un subjecte donat, com resultat del desenvolupament o desintegració de certa classe especial de patró.

Es diu que els animals mostrant aquestes habilitats comentades les presenten gràcies a l´adiestrament, però en el seu medi natural aquelles no es presentarien. Evident, però aquesta afirmació em dona la raó, la consciència s´adapta al medi natural de cada espècie i estimulada fora del seu hàbitat natural de desenvolupament assoleix nivells superiors. Dit d´altra manera, en sentit figurat, l´estimulació de la consciència del lloro la situaria a la graduació dels micos i la d´aquests la situaria al nivell dels humans, repeteixo, salvant certes diferències. Es tracta d´exposar la idea genèrica.

Washoe va néixer a l´Àfrica als voltants de 1965. La NASA la va cedir a un matrimoni de psicòlegs, els Gardner i el seu col.laborador Roger Fouts, que volien realitzar un experiment consistent en introduir el ximpanzé en l´entorn humà només parlant el llenguatge dels signes. En complir els sis anys es va traslladar a un centro de cria de ximpanzés per subministrar a laboratoris en Oklahoma. Fouts va decidir acompañar-la. La vida en aquell lloc va estar un infern i Roger, aprofitant l´embaràs de Washoe, va sol·licitar el trasllat fins l´universitat de Washington, on volia demostrar que els ximpanzés tenen cultura i poden transmetre-la als seus fills. Volia comprovar si Washoe era capaç d´ensenyar el llenguatge de signes al seu fill. Washoe va perdre el seu fill, però l´Universitat li va proporcionar un bebè ximpanzé al que Washoe va adoptar i va ensenyar-li el llenguatge dels signes. Aquest Bebè, Louis, va ser el primer ximpanzé que aprenia el llenguatge dels signes americà i els utilitzava correctament, combinant-los de forma similar a com ho fan els nens a més d´ inventar signes nous. Posteriorment va augmentar en tres el nombre de ximpanzés del grup: Moja, Tatu i Dar.

Tot el grup va demostrar al llarg de les experiències la presència del sentit del temps i la memòria en diverses ocasions. També es va evidenciar la presència de pensaments propis, és a dir, Washoe parlava amb sí mateixa, s´aixecava, quan era interrompuda, cercant un racó més discret per continuar amb ells. Posava noms a les imatges que veia en les revistes (signación referencial), a vegades es portava la revista dalt d´un arbre i allà es deia coses a si mateixa mitjançant signes, parlava sola. En un estudi posterior amb ximpanzés, es va comprovar aquesta actitud en 119 de 5200 casos estudiats i en un estudi amb grabació oculta es va veure multiplicada per tres la proporció, 368 casos en 56 hores de grabació. Des d´Aristòtil, passant per Santo Tomàs d´Aquino fins arribar a filòsofs i intelectuals actuals s´assegura que el pensament és exclusiu dels humans i allunyat de la capacitat dels animals. També es va comprobar l´existència de signació informativa, els ximpanzés referien coses no presents en el seu entorn, dins el seu camp visual, contradint l´absolutisme que assegura els animals no s´interessen pel que no està dins el seu camp visual.

Aquestes i altres habilitats, com el comportament mental de la imaginació, mantenir conversacions entre ximpanzés, transmisió cultural, es van posar en evidència en aquest grup de ximpanzés i en posteriors experiències derivades del cas Washoe.

Pel qui vulgui ampliar coneixements en les experiències d´en  Washoe i el seu grup una àmplia descripció es pot trobar en castellà a “El proyecto Gran Simio” [(P.Singer/P.Cavalieri) ed.Trotta, cap.4 edició 1998]. En anglès: “Sign language conversational interaction” (R.S.Fouts).

Principis del segle XX, Alemanya, un cavall anomenat Hans der Kluge, propietat de Wilhelm von Osten, professor de matemàtiques era capaç de realitzar operacions matemàtiques, donar l´hora, el dia del calendari, distinguir tons musicals. El cavall comunicava el nombre resultant mitjançant les seves petjades.  Oskar Pfungst (1907), psicòleg, es va adonar que el cavall no donava la resposta si no existia ningú present. Detectava els gestos corporals o facials de qui formulava l´operació aritmètica per deixar de donar petjades. Amb aquest cas es va considerar prova definitiva per negar capacitats mentals complexes en el coimportament animal. Com es possible que cap lumbrera s´adonés que, efectivament el cavall no comptava, però disposava d´una capacitat notable per detectar els petits gestos de l´interrogador per deixar de donar petjades en el moment oportú, malgrat els intents d´en Pfungst en enganyar el cavall. Hans era capaç de prendre la decisió correcta segons el gest imperceptible de qui preguntava i què era allò que l´auditori volia.

Aquest cas va fonamentar l´efecte Clever Hans en els estudis de cognició animal. En Pfungst va ocupar el lloc del cavall i va sotmetre´s a les preguntes matemàtiques davant humans. L´efecte també es donava. El llenguatge corporal abarca el 60% del procés de la comunicació aproximadament. El cos reflecteix el que sentim davant determinades situacions, contextos i persones independentment del que diem. 

 La webgrafia d´aquest cas deixa molt a desitjar. La bibliografia més interesant és la següent: “Introduction to the Psicology” (George A. Miller). “History of Psychology” (David Hothersall). “Clever Hans (The horse of Mr. von Osten): A contribution to experimental animal and human psychology” [Oskar Pfungst, (1911)].