Què val l´electricitat
Fa dues setmanes explicava que en el món de l´energia hi ha un concepte important que es diu costos externs. Recordo que són aquells costos mediambientals, socials, de paisatge, que no estan inclosos en els costos de transformació de l´energia. Són uns quants números que ens ajuden a poder determinar quina és l´energia més amable i quina no. De manera més objectiva. Recordo també que hi ha un estudi exhaustiu realitzat per la Unió europea durant 15 anys que és una referència clara a l´hora d´utilitzar els costos externs aplicats a la nostra economia.
Hi ha també els costos de generació. Cada energia té uns costos derivats de la inversió realitzada, de la operació i manteniment, així com del combustible utilitzat. Aquests costos, més el benefici, són els que configuren els preus d´energia actuals.
He d´insistir en una cosa que, tot i que és evident, sovint s´obvia. És el fet de que totes les comparacions les hem de fer amb la mateixa unitat. Vull dir que la comparació sobre quina és l´energia més barata o més cara s´ha de fer sempre per kwh. No val comparar, com ho va fer un lector, l´impacte d´una central nuclear amb el d´una placa solar. Per fer la comparació homogènia s´hauria de fer la d´una central nuclear amb la d´un camp de plaques solars amb una producció d´energia de 1000 MW durant 8.000 hores/any; aquest camp tindria una superfície útil de plaques de 42 quilòmetres quadrats, la superfície del municipi de la ciutat de Girona; això tenint compte de que la radiació mitjana anual a les nostres comarques és de 1450 kwh i el rendiment de la placa és del 13%
Hi ha també els costos de generació. Cada energia té uns costos derivats de la inversió realitzada, de la operació i manteniment, així com del combustible utilitzat. Aquests costos, més el benefici, són els que configuren els preus d´energia actuals.
He d´insistir en una cosa que, tot i que és evident, sovint s´obvia. És el fet de que totes les comparacions les hem de fer amb la mateixa unitat. Vull dir que la comparació sobre quina és l´energia més barata o més cara s´ha de fer sempre per kwh. No val comparar, com ho va fer un lector, l´impacte d´una central nuclear amb el d´una placa solar. Per fer la comparació homogènia s´hauria de fer la d´una central nuclear amb la d´un camp de plaques solars amb una producció d´energia de 1000 MW durant 8.000 hores/any; aquest camp tindria una superfície útil de plaques de 42 quilòmetres quadrats, la superfície del municipi de la ciutat de Girona; això tenint compte de que la radiació mitjana anual a les nostres comarques és de 1450 kwh i el rendiment de la placa és del 13%
Els costos externs del treball Extern els podem assumir, però, per fer què? Tal com són, el seu valor no serveix per aplicar-lo a la tarifa elèctrica. És tan gran el preu que cap societat, industrial o no, ho podria assumir. A canvi ens pot ajudar per prendre decisions polítiques i per treballar en debats sobre quina ha de ser l´energia del futur, sobre quines fonts energètiques hem de promocionar. El desenvolupament sostenible no vol dir de cap manera la mort de la nostra economia, vol dir transformació. Estem tots d´acord que el que cal fer primer és millorar l´eficiència, sobretot en el consum. Cal consumir menys; això que és fàcil de dir i que tothom s´ho posa a la boca, és difícil de portar a la pràctica.
En els darrers anys el consum elèctric no ha frenat el seu creixement exagerat, encara que l´any 2005 ha frenat la tendència (l´increment corregit ho és pels dies laborables i per la temperatura). (Vegeu taula1)
La pujada de preus energètics és el millor camí per contenir el consum. No ens va fer gaire favor la política energètica de Rato, abaixant els preus de l´energia tan avall. Però fan falta moltes més coses per contenir el consum elèctric. Assumit que tots els esforços s´han de fer primer en l´estalvi, si hem de triar una barreja de sistemes de generació d´electricitat (un mix), s´ha de fer amb dos principis: que sigui el sistema més sostenible i que tingui uns preus de generació que siguin assumibles per l´economia.
Per exemple, el carbó té un preu de generació elèctrica baix, però els seus costos mediambientals son enormes. A l´altre costat, el preu de generació d´electricitat amb plaques fotovoltaiques no pot ser assumit per cap economia tal com l´entenem ara. En la taula següent hi ha els preus de generació elèctrica, als quals hi ha sumats els costos externs. El preu del gas amb cicle combinat té com a referència del preu del petroli 80$/barril, el tipus d´interès s´ha pres del 5%. Els preus son en euro/MWh.
Observant la taula (Vegeu gràfica 2), hem de diferenciar el cost de generació, el que ha de suportar l´economia, del preu total que engloba també els costos externs; aquest és el que ha de suportar l´economia i el territori.
És clar que no ens interessen els sistemes amb un cost total fora de mida. Tampoc ens interessen sistemes de generació amb costos de generació tan alts que l´economia no els pugui digerir i que ens facin menys competitius amb l´exterior.
És senzill fer una tall, posar una ratlla en la taula anterior. De Carbó fins a Fotovoltaica, aquests sistemes de generació no ens interessen, ni pel seu cost de generació ni pel total de costos. A partir de la Biomassa, fins a la hidràulica són els sistemes de generació que ens poden ajudar en el futur. Excepte la biomassa, tots els altres sistemes tenen tecnologies madures, conegudes.
En la generació elèctrica que es fa avui a Espanya no es té en compte cap d´aquests criteris. S´aposta per mantenir la producció amb carbó, nuclear i hidràulica, i augmentar la producció elèctrica amb centrals de gas amb cicle combinat. També s´aposta per un fort creixement de l´energia eòlica.
L´evolució d´aquest mix es pot veure fàcilment en el següent gràfic (Vegeu gràfica 3) de tendència de generació elèctrica:
Podem observar com el cicle combinat amb gas és el sistema de generació elèctrica amb més creixement. L´energia eòlica també creix, però més moderadament. L´energia hidràulica té vaivens depenent de si és un any sec o humit. L´energia nuclear té una aportació plana, amb menys producció l´any 2005 per l´avaria de Vandellòs. El carbó continua essent el sistema que aporta més energia al mix elèctric, amb una corba inversa a la de l´energia hidràulica.
Amb aquestes dades és clar que cal revisar urgentment aquest mix de generació elèctric, frenar l´aportació de les centrals de carbó i frenar la instal·lació de centrals de gas; primer tancant les centrals amb turbina simple i després les de cicle combinat. L´energia fotovoltaica es pot deixar com està anant, amb polítiques de foment que millorin la tecnologia actual. A la vista del gràfic i de la taula de costos, quins sistemes podem potenciar dintre els que tenen costos totals més baixos?
No es poden fer gaires invents. L´aportació de l´energia hidràulica convencional (la dels pantans) és de mitjana un 11,9%. És raonable pensar arribar fins el 16%. L´energia minihidràulica aporta avui un 1,9%; amb molt esforç, canviant polítiques que avui frenen la seva implantació com la taxa imposada per ACA, es pot pensar arribar al 6% del total. L´energia eòlica és la que ens pot ajudar més a assolir l´objectiu. Si a l´any 2010 la potència eòlica instal·lada serà de 20 GW, de ser avui ens aportaria el 16,3% del total. Si agafem la màxima potència prevista per totes les comunitats autònomes de 35 GW, avui ens aportaria el 28,5%, valor francament molt bo. L´energia amb biomassa és també una opció vàlida, encara que no hem ni començat en el seu desenvolupament. Per la seva àrea d´afectació no sembla gaire possible sobrepassar el 15% del total. Ens manca un 34,5% per generar, més els increments del consum que hi hagi en els propers anys. Hem de triar amb què seguim, si amb el gas, amb el carbó o amb nuclear. Si calculem el cost de l´electricitat del mix generat amb cada un d´aquests sistemes, suposant l´aportació anterior del 34,5%, tenim els següents costos (Vegeu taula) de generació elèctrica i costos totals.
Ja ho veuen, no és senzill. A més d´haver d´acceptar que ens caldran més pantans, tema tabú en l´actualitat, que ens caldran més centrals minihidràuliques que roben aigua dels rius, d´haver d´acceptar la instal·lació massiva de molins de vent, dins el mar inclòs, d´haver d´acceptar la instal·lació de centrals de biomassa, ens farà falta decidir per quin altre sistema complementari ens quedarem.
Posem-nos-hi bé que serà esvalotat. Arribarem a saber que l´electricitat té un preu elevat. També socialment.
En els darrers anys el consum elèctric no ha frenat el seu creixement exagerat, encara que l´any 2005 ha frenat la tendència (l´increment corregit ho és pels dies laborables i per la temperatura). (Vegeu taula1)
La pujada de preus energètics és el millor camí per contenir el consum. No ens va fer gaire favor la política energètica de Rato, abaixant els preus de l´energia tan avall. Però fan falta moltes més coses per contenir el consum elèctric. Assumit que tots els esforços s´han de fer primer en l´estalvi, si hem de triar una barreja de sistemes de generació d´electricitat (un mix), s´ha de fer amb dos principis: que sigui el sistema més sostenible i que tingui uns preus de generació que siguin assumibles per l´economia.
Per exemple, el carbó té un preu de generació elèctrica baix, però els seus costos mediambientals son enormes. A l´altre costat, el preu de generació d´electricitat amb plaques fotovoltaiques no pot ser assumit per cap economia tal com l´entenem ara. En la taula següent hi ha els preus de generació elèctrica, als quals hi ha sumats els costos externs. El preu del gas amb cicle combinat té com a referència del preu del petroli 80$/barril, el tipus d´interès s´ha pres del 5%. Els preus son en euro/MWh.
Observant la taula (Vegeu gràfica 2), hem de diferenciar el cost de generació, el que ha de suportar l´economia, del preu total que engloba també els costos externs; aquest és el que ha de suportar l´economia i el territori.
És clar que no ens interessen els sistemes amb un cost total fora de mida. Tampoc ens interessen sistemes de generació amb costos de generació tan alts que l´economia no els pugui digerir i que ens facin menys competitius amb l´exterior.
És senzill fer una tall, posar una ratlla en la taula anterior. De Carbó fins a Fotovoltaica, aquests sistemes de generació no ens interessen, ni pel seu cost de generació ni pel total de costos. A partir de la Biomassa, fins a la hidràulica són els sistemes de generació que ens poden ajudar en el futur. Excepte la biomassa, tots els altres sistemes tenen tecnologies madures, conegudes.
En la generació elèctrica que es fa avui a Espanya no es té en compte cap d´aquests criteris. S´aposta per mantenir la producció amb carbó, nuclear i hidràulica, i augmentar la producció elèctrica amb centrals de gas amb cicle combinat. També s´aposta per un fort creixement de l´energia eòlica.
L´evolució d´aquest mix es pot veure fàcilment en el següent gràfic (Vegeu gràfica 3) de tendència de generació elèctrica:
Podem observar com el cicle combinat amb gas és el sistema de generació elèctrica amb més creixement. L´energia eòlica també creix, però més moderadament. L´energia hidràulica té vaivens depenent de si és un any sec o humit. L´energia nuclear té una aportació plana, amb menys producció l´any 2005 per l´avaria de Vandellòs. El carbó continua essent el sistema que aporta més energia al mix elèctric, amb una corba inversa a la de l´energia hidràulica.
Amb aquestes dades és clar que cal revisar urgentment aquest mix de generació elèctric, frenar l´aportació de les centrals de carbó i frenar la instal·lació de centrals de gas; primer tancant les centrals amb turbina simple i després les de cicle combinat. L´energia fotovoltaica es pot deixar com està anant, amb polítiques de foment que millorin la tecnologia actual. A la vista del gràfic i de la taula de costos, quins sistemes podem potenciar dintre els que tenen costos totals més baixos?
No es poden fer gaires invents. L´aportació de l´energia hidràulica convencional (la dels pantans) és de mitjana un 11,9%. És raonable pensar arribar fins el 16%. L´energia minihidràulica aporta avui un 1,9%; amb molt esforç, canviant polítiques que avui frenen la seva implantació com la taxa imposada per ACA, es pot pensar arribar al 6% del total. L´energia eòlica és la que ens pot ajudar més a assolir l´objectiu. Si a l´any 2010 la potència eòlica instal·lada serà de 20 GW, de ser avui ens aportaria el 16,3% del total. Si agafem la màxima potència prevista per totes les comunitats autònomes de 35 GW, avui ens aportaria el 28,5%, valor francament molt bo. L´energia amb biomassa és també una opció vàlida, encara que no hem ni començat en el seu desenvolupament. Per la seva àrea d´afectació no sembla gaire possible sobrepassar el 15% del total. Ens manca un 34,5% per generar, més els increments del consum que hi hagi en els propers anys. Hem de triar amb què seguim, si amb el gas, amb el carbó o amb nuclear. Si calculem el cost de l´electricitat del mix generat amb cada un d´aquests sistemes, suposant l´aportació anterior del 34,5%, tenim els següents costos (Vegeu taula) de generació elèctrica i costos totals.
Ja ho veuen, no és senzill. A més d´haver d´acceptar que ens caldran més pantans, tema tabú en l´actualitat, que ens caldran més centrals minihidràuliques que roben aigua dels rius, d´haver d´acceptar la instal·lació massiva de molins de vent, dins el mar inclòs, d´haver d´acceptar la instal·lació de centrals de biomassa, ens farà falta decidir per quin altre sistema complementari ens quedarem.
Posem-nos-hi bé que serà esvalotat. Arribarem a saber que l´electricitat té un preu elevat. També socialment.
