|
Faig responsables els
senyors Carretero, Laporta i Ridao, d'aquesta kafkiana situació a la que
s'ha arribat davant la impossibilitat de confeccionar una única
candidatura sobiranista per les pròximes eleccions al parlament de
Catalunya.
Quan el l7 de Maig d'enguany a l'Òmnium Cultural de
Barcelona es va fer conèixer el "Manifest" a favor d'una " Conferència
Nacional del Sobiranisme", els signataris eren personalitats de molts
diferents sentiments polítics, però cap no interposava el seu partit per
damunt de l'interès d'una candidatura independentista. Acceptaven una
llista transversal i tan apartidista com fos possible.
És
inconcebible i inexplicable que ara en Carretero, en Laporta i en Ridao,
que tots tres exactament pretenen la mateixa cosa per la Nostra Terra,
prediquin als quatre vents un Estat propi per Catalunya, i els sigui
impossible posar-se d'acord per establir una candidatura única.
Com deia un periodista fa uns quants dies, ningú no vol "res", però tots pretenen sortir a la foto.
Poques
vegades a Catalunya hi ha hagut un ambient tan favorable com ara, per
aconseguir allò que la immensa multitud, la de la manifestació del 10 de
juliol, cridava amb el cor i l'ànima.
He parlat per separat amb
tots tres, que s'expressen igual que tres gotes d'aigua. Ni tan sols
van oposar-se a oferir el primer llocal Dr. Moisès Broggi, que malgrat
els 102 anys, s'hi avé, El motiu de proposar-lo a ell de nº 1 és donar a
aquesta candidatura un sentit alhora seriós i apartidista.
La
decepció i la indignació del Poble de Catalunya, és justificada perquè
per sobre de la nostra independència, hi ha interessos espuris i una
hipertròfia exagerada del personalisme. Patètic, pitjor encara, ridicul.
Si
no s'aconsegueix aquesta vegada la candidatura única, tots en serem
culpables, menys el Poble que ja va parlar clar, i Espanya, una vegada
més respirarà tranquil·la.
Tot Catalunya hi perdrà, i una gran abstenció serà la resposta a aquesta inqualificable conducta.
Oriol Domènec i Llavallol
Un dels promotors del Manifest
|
