Foto: En Tallaferro i la Flor d'Alba, en Roc i la Maria, l'Elm i la Carmeta. Els gegants d'Arenys
I avui us enllaço un text que va servir, fa uns anys, per il.lustrar el programa de Sant Roc.... I és que per Sant Roc, Arenys es vesteix de festa i d'aigua d'olor de colonia i picarols al carrer. Es el nostre Vot de Vila per guarir la pesta! :
EN EL DESÈ
ANIVERSARI DE L’ELM I LA CARMETA.
Us heu aturat mai a contemplar pausadament els nostres gegants?: Tenim
en Tallaferro, que si us fixeu bé té un aire de centurió romà que enamora!. Tot
un Senyor com el nostre patró Sant
Zenon. Quins aires que rumbeja... Ep ! i la Flor d’Alba amb flaire de Canigó verdaguerià i que gasta un
llustre imperial de no dir !!. Talment com si fos una princesa de país
petit.... I en Roc i la Maria, verament abillats d’hàbits de macip i captadora,
amatents que arribi el llevant de
taula, per tal de gaudir del millor esperit seguint costum vella a la contrada
d’anar a cercar els de la Casa Gran
i acompanyar-los, en clam de festa, cap a assistir a l’ofici!!. Però fixeu-vos en l’Elm i la
Carmeta. Un xic descreguts, eh !.
A vessar de picardia... Son els més
menuts, però renoi,! quina planta
que en tenen els dos, sorgits de la nostra claror marinera de Sinera: l’Elm amb
el peix que allargassa el seu braç dret
i la Carmeta que duu la
panera en la que, de ben segur en arribar a casa, amorosament, l’Elm li col·locarà el llobarro que
tragina….
I en aquest racó de món, on tot ressona a història, no en podia ser d’altra
que l’Elm i la Carmeta respiressin aquesta sentor marinera de la rada de
llevant. De ben segur que l’Elm n’és descendent directe d’aquells mariners que,
el terç diumenge de juliol de 1617, a redós del cementiri situat on avui hi ha
la placeta de l’Església, varen
fundar la Germandat de Sant Elm, braç solidari de la Confraria del mateix nom.
I aquesta Germandat, amb aquell sentit solidari dels nostres predecessors, (Plagués a Déu que mai el perdem!) va propiciar que, amb l’abonament
d’un ral, la germandat procedia al rescat dels captius i captives que els
corsaris feien pels nostres verals…Però no només alliberaven captius amb els
cabals de la recapta, no... , sinó
que, els estatuts també preveien,
com qui no vol la cosa, que
amb els calerons
recollits, ajudarien a “maridar
donzelles pobres”. (De les riques no en diu res, car, com quasi sempre,
aquestes ja tenen qui les agombola...)
I de la Carmeta, què en voleu que us
digui?: Parella de balls de l’Elm,
i clar exponent de la dona forta
marinera. I si bé en altres indrets la Verge del Carme ha esdevingut, en
substitució de Sant Elm, la
patrona dels mariners, a la nostra Vila, els hem sabut ben maridar perquè no
només no es facin nosa, sinó que, ben juntets ens siguin els patrons celestials
del mar, i a la terra ens facin
ballades en aquesta diada que la festa es vessa pels carrers. Per molts anys
Elm i Carmeta !!!!!! I no cal que ho fem més llarg, cantem tots ben fort com
una jaculatòria de joia i alegria:
“Gloriós Sant
Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets, macipes, macips i captadores, i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella.
Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada
d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular diada. Amén....” ...... Sant
Roc!!, Sant Roc!!!!!.....
