Si teniu més o menys la meva edat i cantàveu folk amb els amics segur que vau cantar més d’una vegada aquesta cançó. La lletra és del poeta turc Nazim Hikmet. Més endavant vaig llegir la seva obra en el millor lloc per a entendre-la, la presó. Em va acompanyar durant llargues hores ajegut a la llitera i recitava en veu alta els seus poemes: “Des del meu llit contemplo la nit rera els barrots. I malgrat tots aquests murs que m’aixafen el pit, el meu cor batega amb l’estel més llunyà”.
Aquest “ Nen d’Hiroshima” va ser arranjat com a cançó per en Pete Seeger i adaptat al català per Ramon Casajoana.
Per tot arreu us vaig cridant, però ningú no em pot sentir, i quan us parlo no em veieu, perquè sóc mort, perquè sóc mort.
Tenia set anys quan vaig morir a Hiroshima, fa molt temps. Encara tinc aquells set anys, quan els nens moren no creixen més.
Tot el meu cos es va cremar, amb els ulls cecs em vaig desfer, tots els meus ossos es van fer pols; després, el vent s’ho va emportar.
Dolços no en vull, no em cal el pa, no vull arròs, fruites tampoc, jo no demano res per mi perquè sóc mort, perquè sóc mort.
El que us demano és que ara lluiteu, però per la pau, però per la pau, per tal que els nens de tot el món puguin créixer, viure i jugar
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
