La música és un d’aquells altres plaers indiscutibles sense els quals se’ns faria difícil viure. Cada moment, cada edat, cada estat d’ànim, cada circumstància sempre té una música adient i, sovint, músiques i cançons que en un determinada situació ho són tot, en d’altres poden passar més desapercebudes i ser substituïdes per altres.
No es pot ser taxatiu, doncs, a l’hora de definir la cançó de la teva vida, la música que més t’agrada... Com tantes altres coses en aquesta vida tot depèn de les circumstàncies, tot és relatiu. Tot i amb això, tots tenim unes cançons, unes músiques, uns autors de capçalera i durant l’any, però sobretot durant l’estiu, en algun moment o altre les escoltem: al cotxe, a la fresca, fins i tot al despatx o en qualsevol altra lloc on ens sentim còmodes.
Del llistat mental que tots tenim difícilment en decau cap... Tard o d’hora la tornem a escoltar. A aquest llistat, però, n’anem incorporant de noves, l’anem actualitzant... Si més no, això és el que em passa a mi.
Vull fer aquest exercici, sense pretensions, de manera més o menys improvisada...tal com raja. I aquestes són les cançons que ara mateix em venen al cap:
Si arribeu d’en Lluís Llach
Yolanda de Pablo Milanès
While my guitar gently weeps dels Beatles
Es caprichoso el Azar d’en Serrat i la Noa
Ojalà d’en Silvio Rodríguez
Le temps de vivre d’en George Moustaki
Itaca d’en Lluís Llach
Don’t give up de Peter Gabriel
Ens en sortim del Manel
Fins que cal dir-se adéu d’en Serrat
Tired d'Adèle
Nessum Dorma ( Turandot ) de Puccini
De fet, al cap d’una hora d’haver-ho publicat segur que me’n venen al cap unes altres dotze que tenen el mateix valor i potser altres records i significats. A la meva pàgina web ( www.lluisaragones.cat ) hi trobareu, en l’enllaç del Youtube – amb alguna excepció que la vaig enllaçar només per la significació que aquell dia concret tenia no perquè m’agradés especialment–, totes les cançons que d’una manera o altre signifiquen alguna cosa per a mi...
