No és cert, com diu el Periodico, que el Rugby català estigui a la UCI. Els darrers
anys hem vist com clubs petits es feien molt grans, com el Sant Cugat, que
d’altres acabats de crear sorprenien a tothom amb una feina excel.lent, com el
Castelldefels, que a les comarques de Girona passàvem de un a quatre clubs
(GEIEC, Farners, Torroella i Garrotxa),que al Camp ha aperegut el Valls, a més del Tarragona i el Reus, que a
la Costahan sorgit nous clubs a
Mataró, Calella, Arenys o Vilanova, a més del Badalona, l’Alella, el Viladecans
oel Sitges i a l’interior, apart
del Vic, el Martorell o el Parets, ara tenim rugby a Manresa, a Terrassa o
aGranollers. I tot això sense
oblidar, evidentment, el Cornellà, l’Hospitalet i, sobretot, el Sant Boi, que malgrat les dificultats està aconseguint adaptar-se dignament als canvis que
ha viscut el rugby des de la professionalització a finals dels 90s. I el
Lleida, per últim, que manté la torxa en solitari a ponent.
On sí que hi ha hagut un retrocés
important, els darrers anys, és a Barcelona ciutat, amb la desaparició de clubs
històrics (com el Nata o el Montjuïc) i amb la incapacitat dels altres (BUC,
Poble nou, Químic, Barça, UB, Sitaris i Gòtics) de recuperar nivells i
categories d’anys enrera. Les causes d’aquest declivi deuen ser diverses, però
està clar que la manca d’instal.lacions, la pròpìa gestió dels clubs afectats,
els canvis generals que ha experimentat l’esport universitari i el poc interès
del club esportiu més gran del país (tant amb en Nuñez com amb en Laporta) són
algunes de les raons.
Dimarts passat es va presentar el
fòrum SOS Rugby, amb el suport de gairebé tots els clubs del principat i que té
com a objectiu donar una empenta al Rugby català que els seus impulsors
consideren en una situació greu. Dona al rugby el que el rugby t’ha donat a
tu, diu la màxima i per això qualsevol
iniciativa encaminada a ajudar als clubs i a la federació en la tasca
quotidiana de tirar endavant ha de ser benvinguda, ara bé, treballant sempre en
positiu, no donant-nos mai per vençuts, com al camp, i sense buscar falsos
culpables (i aquí, efectivament, em refereixo al XIII, que a mi tampoc m’agrada,
però que no és la causa de les dificultats del XV).
Si un altre club català, l’USAP,
ha sabut adaptar-se als nous temps i situar-se en l’elite europea, també
Barcelona, amb la seva potencialitat demogràfica, econòmica i emprenedora,
ha de ser capaç de tornar a donar bon Rugby.
