Alarmants dades de l'ús social del català
Els diaris han anat plens de la votació parlamentària sobre les "corridas" de toros, jo en buscava una altra de notícia, articles, comentaris, anàlisis ... L'he buscada primer amb presses, després a poc a poc. Ni una paraula. Atònita, entristida, indignada i preocupada m'he preguntat quina ha estat la raó per la qual no es parla als mitjans de comunicació de l'alarmant situació de l'ús social del català, la dada rellevant que es pot llegir al "Balanç de la política lingüística 2004-2010"presentat pel Vicepresident del Govern, Carod, el dimarts proppassat. N'he trobat la resposta.
El Vicepresident del Govern presentà públicament el balanç de la política lingüística realitzada durant el període 2004-2010 pels Governs tripartits, com és cosa habitual en les presentacions oficials emfasitzà la bona tasca feta, explicà que hi ha hagut en la política lingüística "un canvi de fons", la conversió en una "política estratègica i transversal", remarcà que el català ara "no és un reducte folklòric" , que s'ha convertit en "política del Govern" ... etc. , etc. Explicà allò que s'ha fet , els avenços, el nombre de cursos, la legislació, etc. , etc., el que es recollí en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació. Però la dada rellevant no formà part ni del discurs d'en Carod ni de la nota de premsa.
Un silenci vergonyós. Cal llegir el "Balanç" per a conèixer la dada no dita sobre la situació en què es troba l'ús social del català després dels 7 anys de Govern tripartit :
La llengua emprada habitualment pels catalans l'any 2010 ha caigut percentualment 10,4 punts respecte l'any 2003 (últim any dels Governs de CiU):
Llengua emprada habitualment,
Català .... 2003: 46,0% de la població / 2010: 35,6%
Català i castellà .... 2003: 4,7% / 2010: 12,0 %
Castellà .... 2003: 47,2 % / 2010: 45,9%
Àrab ..... 2003: 0,2 % / 2010: 1,9%
Altres .... 2003: 1,8% / 2010: 4,6%
La dada és alarmant però més ho és el silenci del Govern al respecte.
I desconcertant és també la displicent lectura que fa el Govern, al "Balanç", de la sentència del TC als articles sobre llengua de l'Estatut, "no suposa altra modificació que la declaració de la nul·litat de la referència a l´ús "preferent" del català en les administracions i els mitjans de comunicació públics". El que no és cert, ja que tota l'arquitectura lingüística és amenaçada en tots els àmbits.
Un balanç infeliç de l'acció de govern en una matèria sensible i transcendental com és la de la llengua. Un silenci inquietant i culpable. I el recordatori que els mitjans de comunicació o no llegeixen els informes del Govern o consideren que els "toros" són més importants que la llengua catalana.
Un silenci vergonyós. Cal llegir el "Balanç" per a conèixer la dada no dita sobre la situació en què es troba l'ús social del català després dels 7 anys de Govern tripartit :
La llengua emprada habitualment pels catalans l'any 2010 ha caigut percentualment 10,4 punts respecte l'any 2003 (últim any dels Governs de CiU):
Llengua emprada habitualment,
Català .... 2003: 46,0% de la població / 2010: 35,6%
Català i castellà .... 2003: 4,7% / 2010: 12,0 %
Castellà .... 2003: 47,2 % / 2010: 45,9%
Àrab ..... 2003: 0,2 % / 2010: 1,9%
Altres .... 2003: 1,8% / 2010: 4,6%
La dada és alarmant però més ho és el silenci del Govern al respecte.
I desconcertant és també la displicent lectura que fa el Govern, al "Balanç", de la sentència del TC als articles sobre llengua de l'Estatut, "no suposa altra modificació que la declaració de la nul·litat de la referència a l´ús "preferent" del català en les administracions i els mitjans de comunicació públics". El que no és cert, ja que tota l'arquitectura lingüística és amenaçada en tots els àmbits.
Un balanç infeliç de l'acció de govern en una matèria sensible i transcendental com és la de la llengua. Un silenci inquietant i culpable. I el recordatori que els mitjans de comunicació o no llegeixen els informes del Govern o consideren que els "toros" són més importants que la llengua catalana.
