La gran victòria de la Selecció espanyola de futbol, ha tingut, a parer meu, dos efectes positius: una, generar entusiasme, il·lusió, entre molta gent en moments força complicats; dues, fer palesa la notable identificació –sentimental, afectiva, política, “nacional” ...- de molts catalans amb la bandera d’Espanya (...)
Sobre el segon factor, penso que l’efecte és bo: tot allò que faci més visible la pluralitat del país, la cohabitació entre cultures, referències nacionals, llengües, ajuda a què el camp nacional, que el sobiranisme modernitzi i pluralitzi el seu discurs, tot fent-lo més divers, amb més registres, tons, girs...
Aniré més enllà: qualsevol ofensa –la crema de banderes no catalanes, singularment l’espanyola, no només constitueix una rucada, si no que resta consens, allunya a les persones afins a aquest símbol nacional de qualsevol projecte que meni Catalunya cap a la llibertat.
Malgrat les setmanes transcorregudes, a no pocs balcons hi senyoregen encara banderes d’Espanya, fet que té connotacions prou més netes i clares.
Finalment, cal que tinguem present, i no parlo de tàctica sinó d’estratègia de construcció nacional catalana, que Catalunya arribarà a la llibertat amb una majoria clara gràcies al desempat que produirà el sufragi i la participació activa de catalans no independentistes que diran, finalment, sí a la llibertat d’aquest país que és seu perquè així ho volen.
