La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha tingut una doctrina clara sobre la manera d'arribar a la independència. Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria tan lluny.

És evident que el tribunal emet la sentència responent a la pregunta de si la independència de Kosovë s'acorda amb la llei internacional. Això ho deixa clar en tot moment: la pregunta era sobre això i la resposta era sobre això. Però no és menys cert també que una bona part de les consideracions jurídiques per a avalar la independència de Kosovë que addueix el tribunal són de caràcter general i, per tant, s'entenen com una norma d'aplicació comuna.

Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document (pdf), en què s'aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d'aplicació general següents:
–el principi d'integritat territorial, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d'un estat, només es pot aplicar a les relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs d'envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir un procés d'independència (§ 80)
–de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració d'independència (§ 81)
–el Tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència –i atenció a l'ús del plural! (§ 84)

Passada la primera reacció d'estupor, ahir els mitjans espanyols provaven de tirar aigua al vi parlant de l'excepcionalitat del cas kosovès i afirmant a tort i dret, histèricament, que la resolució no significava res per al nostre país o per al País Basc.

Entenguem-los: Espanya ha jugat molt fort contra la independència de Kosovë. Literalment, ha fet el ridícul oposant-se als estats membres de la Unió Europea i ho ha fet per raons d'ordre intern. Espanya sap que aquesta resolució canvia per sempre la balança internacional sobre la qüestió i dóna un impuls moral i jurídic als processos d'independència de tot el món, com el nostre. Per tant, és normal i lògic que prove de dissimular la derrota en tota regla que van sofrir ahir les seues tesis, perquè el tribunal les va desestimar explícitament.

Entès això, ara no poden dir mentides.

És cert que la sentència s'adreça a la independència kosovesa, però més amunt n'he assenyalat els paràgrafs que són de caràcter general i que han estat invocats per justificar la sentència partint del dret internacional (de fet, aquest apartat es titula, sense gens d'ambigüitat, 'Llei General Internacional'). General, doncs. I els conceptes generals són d'aplicació universal, com subratlla, a més, l'ús del plural que fa el tribunal, un ús que de cap manera no és anecdòtic en una sentència d'aquesta dimensió.

Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por.

Per cert: enhorabona.

—————————————————————
I afegesc un post seu de
sobre la Declaració d'Independència.
Ho va escriure Thomas Jefferson fa més de dos-cents anys. Aquesta nit Xavier Sala Martín ho ha penjat al seu Facebook i estic d'acord amb ell que cal llegir-la amb calma:

'Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari que un poble dissolgui els lligams polítics que l'han lligat a un altre i prendre el lloc separat i igual entre les potències de la terra que les lleis de la naturalesa i del Déu de la Natura els hi donen, el just respecte al judici de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació.

 Sostenim que aquestes veritats són evidents per si mateixes, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador amb certs drets inalienables, que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. - Que per assegurar aquests drets, s'institueixen Governs entre els homes, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats, - Que sempre que una forma de govern esdevé destructiva aquests fins, el poble té dret a alterar-lo o abolir-lo i a instituir un nou govern que es fonamenti en aquests principis i organitzi els seus poders en tal forma, ofereixi les majors probabilitats d'assolir la seguretat i felicitat del poble. La prudència, és clar, aconsellarà als governs establerts des de fa temps que no es canviï per motius lleus i transitoris; I en efecte, l'experiència demostra que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia abolint les formes a què estan acostumats. Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, evidencia un designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, enderrocar aquest govern i establir nous resguards per a la seva futura seguretat . - Tal ha estat el pacient patiment d'aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. La història de l'actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots directament cap a l'establiment d'una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets d'un món imparcial.

 S'ha negat a aprovar les lleis absolutament favorables i necessàries per al bé públic.

 Ha prohibit als seus governadors sancionar lleis d'importància immediata i urgent, a menys que la seva execució es suspengui fins que el seu sanció s'ha d'obtenir, i un cop suspeses, s'ha negat per complet a prestar atenció.

 S'ha negat a aprovar altres lleis per a l'allotjament dels grans districtes de la gent, a menys que aquests pobles renunciïn al dret de ser representats en la Legislatura, un dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.

 Ha convocat els cossos legislatius en llocs desús, incòmodes i distants del seient dels seus registres públics, amb l'única finalitat de molestar fins al compliment de les seves mesures.

 Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per oposar-se amb fermesa viril als seus intromissions en els drets del poble.

S'ha negat durant molt de temps, després d'aquestes dissolucions, fer que els altres a ser elegit, mitjançant el qual el poder legislatiu, el anihilament és impossible, han retornat al poble, sense limitació per al seu exercici, l'Estat queda al mentrestant, exposat a totes les perills d'una invasió exterior ia convulsions internes.

 Ha tractat d'impedir que es poblin aquests Estats, per això ha obstaculitzat les lleis de Naturalització d'Estrangers; refusant aprovar altres per fomentar la seva immigració, i elevar les condicions per a les noves adquisicions de terres.

 Ha entorpit l'administració de la justícia al negar-se a aprovar les lleis per a l'establiment dels poders judicials.

Ha fet que els jutges depenen de la seva voluntat només per la tinença de les seves oficines, i l'import i el pagament dels seus salaris.

Ha fundat una gran diversitat d'oficines noves, enviant a un eixam de funcionaris per assetjar al nostre poble i minven la seva subsistència.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, exèrcits permanents, sense el consentiment de les nostres legislatures.

Ha influït perquè l'autoritat militar sigui independent i superior al poder civil.

S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció estranya a la nostra constitució i no reconeguda per les nostres lleis; donar el seu dictamen acord amb els seus actes de pretesa legislació:

Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:

Per protegir-los, per mitjà d'un judici fictici del càstig pels assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests estats:

Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:

Per imposar impostos sense el nostre consentiment:

Per privar-nos, en molts casos, del benefici d'un judici per jurat:

Per transportar més enllà dels mars per a ser jutjats per suposats greuges:

Per abolir el lliure sistema de lleis d'anglès en una província veïna, establint-hi un govern arbitrari i estenent els seus límits, per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies

Per suprimir les nostres Cartes constitutives, abolir les nostres lleis més valuoses i alterar en la seva essència les formes dels nostres governs.

Per suspendre les nostres pròpies legislatures i declarar investit amb el poder de legislar per nosaltres en tots els casos que sigui.

Ha abdicat del seu Govern aquí, al declarar fora de la seva protecció i en emprendre una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, assolat les nostres costes, incendiat les nostres ciutats i destruït la vida del nostre poble.

Al present, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de crueltat i perfídia que amb prou feines troben paral.lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del cap d'una nació civilitzada.

Ha obligat als nostres conciutadans fets presoners en alta mar a portar armes contra la seva pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir sota les seves mans.

Ha provocat insurreccions intestines entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats indis salvatges, la coneguda regla de la guerra, és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d'aquestes opressions, hem demanat una reparació en els termes més humils: a les nostres repetides peticions s'ha contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter està així marcat per tots els actes que poden definir un tirà, no és apte per ser el governant d'un poble lliure.

Tampoc hem deixat de dirigir als nostres germans britànics. Els hem previst de tant en tant els intents de la seva legislatura per estendre una autoritat injustificable sobre nosaltres. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i radicació aquí. Hem lat a la seva natural justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentiu, a repudiar aquestes usurpacions, que s'interromprien inevitablement les nostres relacions i correspondència. Ells també han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, convenir en la necessitat que proclama la nostra separació i considerar, com considerem les altres col.lectivitats humanes: enemics en la Guerra, Amics de la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, en Congrés general, apel.lant al jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en el Nom, i per l'autoritat del bon poble d'aquestes colònies , solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i de dret han de ser estats lliures i independents, que són alliberades de tota lleialtat a la Corona britànica, i que tota vinculació política entre elles i l'Estat de la Gran Bretanya, és i ha de ser totalment dissolta, i que com els Estats lliures i independents, tenen ple poder per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir comerç i fer tots els altres actes que els estats independents poden per dret efectuar.  

I en suport d'aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la protecció de la Divina Providència, entestem la nostra vida, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor.'


(Tinc la sensació que la traducció és del Google però s'entén més que bé el que vol dir i el sentit que té avui entre nosaltres.)