Autor de les històries dels dos pobles més grans de la comarca, Falset i Cornudella, l'Ezequiel Gort i Juanpere és una de les veus que més aportacions ha fet al coneixement de la història del Priorat però no només, ja que la seva obra tracta molts altres temes especialment vinculats al Baix Camp i a l'època medieval. Director de l'Arxiu Històric Municipal de Reus i descendent per línia de mare de la comarca del Montsant, ha exercit d'historiador prioratí en múltiples llibres i articles, amb algunes constants dignes d'elogi, com són la utilització de múltiples fonts primeres i dades inèdites, la interpretació dels períodes històrics més enllà de les anècdotes i la voluntat de fer entendre el nostre passat a tothom que el vulgui saber.
No és aquí, però, per ser lloat per la seva tasca general -que bé que la mereixeria, la lloança- sinó per una de les obres bàsiques de la biblioteca de “Lectures escollides” que cada quinze dies anem fent des d'aquest racó de paper. El llibre, la “Història de la Cartoixa de Scala Dei”, publicat el 1991 per la Fundació d'història i art Roger de Belfort com a número 27 de la col·lecció Tostemps. En aquesta ocasió, però, no parlarem només d'un llibre sinó que en citarem dos, ja que una conseqüència d'aquesta història general de la cartoixa, avui exhaurida, podríem dir que és “Escaladei. La cartoixa del Montsant”, un llibret molt més petit alhora que accessible per al gran públic editat al 2008 dins la col·lecció Els Llibres de la Carxana per Migdia Serveis Culturals, l'editorial de l'associació Carrutxa.
La “Història de la Cartoixa de Scala Dei” conté la història que va de Gerard a Bru, el primer i el darrer prior de la Cartoixa que marca les fites d'una part de la nostra comarca -aquella dels nou pobles- i alhora la dota de nom. Els cartoixans d'Escaladei eren fills de la Gran Cartoixa fundada per sant Bru el 1084, les conseqüències de la qual arribaren a aquesta zona del Camp, sense nom en aquell moment, a l'any 1194. La resta d'habitants del Priorat que no eren monjos se'n van emancipar totalment al 1835, amb l'exclaustració i crema del recinte per, entre altres, “una colla d'exaltats de Porrera”. Entremig, vuit segles de vida cartoixana, de silenci i recolliment, i alhora d'explotació de la gent del voltant a partir de la propietat de les terres, dels impostos que se'ls havien de pagar, els privilegis... d'almoina, de transmissió cultural i conreu de la vinya... de delmes i d'obligacions... Cap història que es vulgui entenedora pot deixar de parlar de tots els condicionants que van portar a una determinada situació i aquesta “Història...” aporta elements suficients per entendre el context, els contextos, la història general i com la cartoixa s'hi va relacionar al llarg del temps. És així amb els diversos reis que en van patrocinar i pagar parts, com l'infant Joan d'Aragó, fill de Jaume II, gràcies al qual es va poder construir el segon claustre de 12 cel·les; o amb els conflictes que es van generar al voltant del dret a comprar el primer peix que arribava a la ciutat de Tarragona per al consum dels monjos, un privilegi atorgat per Martí I el 1399 que Ferran II va renovar al 1492, el mateix any que Colom arribava a Amèrica.
El llibre ens ofereix una visió polièdrica i històrica sobre el centre cultural més important que ha tingut mai la comarca, amb un desplegament de saber impressionant, una cita constant a fonts documentals de tot tipus que serveixen a l'autor per caracteritzar cada una de les èpoques. Alhora, l'obra no cau en la dependència de les cites i, gràcies a la forma de redacció emprada i a la divisió del text en breus capítols, la lectura esdevé clara i accessible. La “Història...” tracta tant de la vida cartoixana cenobi endins com de les relacions establertes per la cartoixa amb l'entorn immediat o les seves possessions a Tarragona o Lleida, així com amb la monarquia catalana o l'església a nivell general.
Als peus del Montsant, en un lloc idíl·lic, s'alçava la cartoixa. Avui en queden restes arreu, en marges de trossos i en parets de cases que n'han reaprofitat els carreus. Avui més que mai, per conèixer la importància de l'edificació i del que s'hi feia, la “Història de al Cartoixa de Scala Dei” de l'Ezequiel Gort és indispensable de llegir. O aquesta o la seva versió abreujada publicada per Migdia Serveis Culturals, del mateix autor.
