Amb la bella ressaca d'Els colors interiors (val l'alegria el comentari del poeta Jaume Subirana a Flux. Gràcies Jaume!)he tornat a Mallorca on reg el jardí vora mar, ned com un boig i vaig a escoltar Maria del Mar Bonet a Raixa. —————————
JORDI
GUARDANS: POETA I COMPOSITOR. Una de les persones més singulars que vaig
conèixer a la Barcelona del setanta fou Jordi Guardans.
En aquells temps
era un
al·lotot simpàtic, intel·ligent i ben seductor que tocava el piano d’una
forma
magnífica i que feia versos. La seva família era història, era
històrica: la
seva mare Hel·lena Cambó és la filla única de l’empresari i polític
Francesc
Cambó, retratat per Ramon Casas, i el seu pare era un advocat i prohom
català,
Ramon Guardans; vivia amb els seus nombrosos germans a l’àtic tríplex
amb
jardins babilònics a dalt de tot de la casa Cambóde
via Laietana, a dues passes de la Catedral, i entre les
parets d’aquella mansió hi havia Botticellis, Tintorettos i d’altres
grans
mestres de la pintura que l’avi havia acumulat al llarg dels anys
(m’entusiasma
que el iot de l’avi tingués el bell nom de
Catalònia). Per afegitó just davall ca seva, en el pis inferior
d’aquell
penthouse avant la lettre hi havia la biblioteca, les oficines i els
despatxos
de la Fundació Bernat Metge que ocuparen dues persones tan especials i
importants culturalement com Carles Riba i Joan Estelrich. En aquells
temps,
quan era jove i vaig visitar el gratacel amb aquell palau urbà
contemporani per
primera vegada, m’impressionà la modernitat de la casa camboiana que
podia ser
semblant a la d’un Rockefeller a Nova York amb un parell de pisos menys,
i
aquell conjunt de béns culturals que formaven el mobiliari, les
escultures, els
quadres, etc. També vaig sentir una emoció fonda quan vaig veure la
gran,
esplèndida biblioteca que ocupava un parell de sales on feien feina a
escarada
Riba i Estelrich, cadascun amb la seva saviesa ben diferent, en la
traduccció,
publicació i divulgació dels clàssics. Fa pocs anys vaig haver de passar
hores
dins aquella biblioteca dialogant, discutint i escoltant Ramon Guardans i
em
vengueren com un allau tots els records de joventut.
Bé,
tota aquesta digressió ve perquè fa un no-res Jordi guardana ha tret un
disc
que és un tresor. Es titula T’escric des
de Granada (Música Global Discogràfica) i té com a subtítol: Adolfo
Osta,
Carles Rebassa, Ester Formosa, Gerard Quintana, Sílvia Comes,
Túrnez&Sesé
canten Jordi Guardans. Us imaginau aquesta colla d’intèrprets
excel·lents
cantant d’una forma magnífica, matisada i personal uns poemes en què hi
ha el
record de la mort de Lorca a Granada, la lluna plena il·luminant un
cansament
enamorat, un ovni maternal damunt el cap de l’espasa del somni original,
la veu
del mar tan sonora, una alerta als pescadors pels perills de les
meravelles,
una festa de núvols quasi segura després que el vent bufi sort, anells
de
pluja, mirades netes, camins de pujada, perfums de flassades i àngels,
àngels,
àngels estimats?
Un
disc molt recomanable que pot bressolar aquests dies d’estiu en què
farem vacances
amb un conjunt de veus bones i diverses, un textosd’una
poètica fonda i engrescadora i unes músiques que
t’engrosen per paradisos amb les arranjaments d’aquest gran músic que és
Maurici Villavecchia i un conjunt d’altres guitarristes, tecladers,
percussionistes,
cellistes, violoncel·listes, violinistes, acordionistes i uns tècnics
estupendos. A Jordi Guardans i a tots, moltes de gràcies per aquest
regal!
Per
dir un adéu amb llibres recoman un parell de meravelles alimentàries de
lletra
que us donaran vida, que us ajudaran a viure. Primer Cynthia Ozick, una
narradora nord-americana, traduïda esplèndidament per Dolors Udina, ens
ofereix
El xal (El cercle de Viena) dos
contes d’aquells que es llegeixen amb l’emoció en punt perquè junten la
gran
història i la contarella més íntima: commovedor! Segon: Ludwig Hohl era
un
narrador suís que acab de conèixer amb un llibre de nou històries curtes
Camino nocturno (Editorial Minúscula)
que m’ha entusiasmat. Fets breus, detalls insignificants, escenes
curtíssimes que
et tallen l’alè i et fan somniar: imprescindible. I el número 96 de la
revista Reduccions (Eumo Editorial) està dedicat
integrament a Blai Bonet amb poemes inèdits, una entrevista meleta de
Carles
Rebassa i la veu de Blai que hi surt vivíssima per totes les planes: fa
mengera. Llegiu, Lectors aimats, aquest estiu del MMX perquè ja ho sabeu
i no
és profecia: “Llegir a tornar guapos!
