Vista la disbauxa oratòria i la demagògia que omple tots els partits, vist l’oblit en que deixen al país i –fins i tot- el seus propis programes, no queda altre remei que refer el trencaclosques polític....
Fa un parell de dies el PSC mostrava, un cop més, la seva submissió al PSOE, essent incapaç de presentar al Parlamento la declaració unitària de mínims que havia votat afirmativament al Parlament de Catalunya.
Ahir en Montilla demanava als catalans confiança amb Zapatero i refer el “pacte constitucional” (que mai he sabut que volia dir). Assegurava que hi hauria gestos d’apropament i correcció del menysteniment.
Passades vint-i-quatre hores d’aquestes promeses, en Blanco ministre socialista de Fomento, ha anunciat que les retallades en les inversions de les infraestructures que fa el govern espanyol a Catalunya seran les més importants de l’Estat.
Algunes de les inversions ja van ser anunciades a com a imprescindibles el 27 d’octubre de 2005. Aquell any, cansats de pressions i de l’espoli econòmic, i quan socialment ja era important la denuncia per la discriminació que patia Catalunya, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el secretari d’Estat d’Infraestructures, Victor Morlan, signaven un protocol d’inversió de carreteres en el qual el ministeri de Foment és comprometia a invertir 2.609 milions d’euros en carreteres entre 2006 i 2012. La primavera de l’any 2010, l’Estat només ha adjudicat el 33% de les obres previstes. D’aquesta quantitat actualment encara en retallen una bona part. Una mentida més socialista que ara s’agreuja amb l’argument de la crisi.
Durant la darrera campanya electoral, els mítings socialistes es van omplir de denuncies sobre els incompliments dels governs del PP a Catalunya, i van intentar convèncer als catalans que la gent del PSOE/PSC complirien les seves promeses i referien el greuge.
L’oportunisme d’ERC demanant eleccions quan s’acaba la legislatura, negant-se a estudiar les opcions unitàries en el moment que les enquestes li donen una forta davallada electoral, i en Laporta fa una crida a la unitat, són una mostra de la seva debilitat i del tactisme electoralisme que fa prevaldre el partit per damunt del país.
Iniciativa es un mort electoral al servei del PSC que a cop de buscar el seu espai electoral esta morin en el passat.
CiU des de l’oposició busca ampliar el seu espai electoral conservador per guanyar el poder, i amb arguments de manca de maduresa popular és nega a definir-se independentista. En Franco argumentava el mateix per no governar democràticament l’Estat
Foc nou i .... esventar les cendres.!!!
