El passat exercici econòmic ha tornat a ser dur, feixuc, difícil per HERMES COMUNICACIONS, editors de l’AVUI i EL PUNT, amb sengles plans draconians de retallada de despeses per tal de contenir pèrdues molt notòries (...)
Alhora, en som sabedors, els seus lectors i subscriptors, s’hi han produït tot decanvis adreçats a minimitzar-ne costos i maximitzar-ne actius.
La situació, però, és complexa, arreu del món, en el camp de la premsa en versió paper. Amb canvis fondos, modificació del paradigma dominant, descens d’ingressos i de lectors...
Des d’aquesta perspectiva, i situant com a objectiu primer la consolidació d’una capçalera lligada al que representen els dos diaris, al bo i millor que hi han aportat tots aquests anys, penso que cal fer-se una pregunta: té gaire sentit mantenir dos títols gairebé idèntics, poc diferenciats? Em penso que no. Rotundament, no.
Cal anar, com he dit, cap a l’afermament d’una sola capçalera, en el marc d’un diari d’àmbit nacional –de Països Catalans, i a l’ensems, amb tot d’edicions locals i/o comarcals. O dit altrament: un diari nacional per edicions.
Un diari fort en informació general, política, economia, cultura, relacions internacionals, pròxim políticament al camp nacional, transversal i obert al catalanisme del segle XXI: el nou i puixant sobiranisme.
És, n’estic cert, la millor opció, l’única que garanteix un futur en un àmbit mutant, amb enormes desafiaments. És, doncs, l’opció de l’esdevenidor.
