En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
Sota l'esperpèntica declaració d'intencions del Tribunal Constitucional s'amaga la realitat més sintomàtica de que tinc trenta cinc anys més i m'apropo als cinquanta, però en el fons em sento jove. Molt jove. Res ha canviat, res a evolucionat. Alguns segueixen ancorats a l'any 75 i ploren la seva tristor. El dictador és mort, o no?.
L'altre dia, asegut al menjador de l'empresa on treballo, escoltava una conversa del tot significant. Una noia nascuda a Catalunya, de pares gasteiotarres i casada amb un colombià, deixava anar una frase del tot eloqüent. Deia: "El meu marit parla català i això que és colombià". El que no deia és que aquest senyor fa deu anys que viu a Catalunya, temps suficient per aprendre la llengüa del país on viu. La qual cosa no em queda clar que la noia ho comparteixi ja que ella pot conèixer la llengua, però no en fa ús.
Doncs be, donant una ullada al nou spot de la Plataforma per la Llengua he vist que és més fàcil que un universitari alemany conegui la nostra llengua que no pas un de Madrid o Salamanca. Les dades ho deixen prou clar, Alemanya té 28 universitats on es pot aprendre el català, el Regne Unit en té 21, els Estats Units en te 20, França 19, Itàlia 18 i Espanya, quantes hi han a Espanya?. Doncs només hi han 11 universitats.
La voluntat plurinacional queda prou clara. L'indivisible només té una llengua i la recargolada ment dels que l'organitzen menyspreen els drets lingüístic en un altre format. L'any 75 ho prohibien, ara el torejen i el volen portar a l'escorxador.
És més fàcil trobar un estudiant d'Erasmús d'un país europeu que s'interessi per la nostra llengua que no pas un membre del Tribunal Constitucional. La sentència del TC vol retornar als vells temps. Segueix sense complir anys. La vulneració dels drets dels ciutadans de Catalunya queda clarament martiritzada.
