Estic seguint amb interès la nova etapa de Catalunya Cultura que s'iniciarà el proper dia de Sant Jordi. [Anteriors comentaris sobre el tema, aquí].
Oleguer Sarsanedas -director de Catalunya Ràdio- no va voler desvetllar
el nou nom de l'emissora el divendres passat al Parlament, però ja va
deixar clar que tindrà una programació eminentment musical i una
important interconnexió amb contingut a través d'internet, com una de
les novetats més destacables. (Continua)
Diu Sarsanedas que l'emissora s'ha
replantejat com un "acompanyament", una emissora amb la qual "s'hi pugui conviure"
i no requereixi altes dosis de concentració -excepte en els programes
matinals i nocturns, únics que no seran eminentment musicals-. I, que es dirigirà a proporcionar "informació pràctica adreçada a promoure consums culturals" en comptes de pretendre "fer cultura". Bé, sempre he dit que estaria bé que Catalunya Cultura s'emmirallés amb Radio 3 (de RNE),
com una emissora que es pot escoltar a tota hora, sense connexions amb
les notícies, amb música bona i diferent, amb un acceptable respecte
per les diferents llengües musicals i força alternativa, on la cultura
es fa i, si en algun moment es pretén vendre, no és cultura brossa.
Caldrà esperar veure què en surt. Jo tinc esperança que sigui una bona
emissora per poder-la escoltar a qualsevol hora, però un comentari en un post anterior (al bloc comunitari Olla de Grills) sobre el tema, que em va penjar el Desfilosofant,
m'ha fet pensar en el tema, perque crec que tenia part de raó. Més o
menys la seva queixa anava dirigida a reclamar que, com a emissora
pública que és, i cultural que es fa dir, el què ha de fer és
precisament el contrari, fer cultura, no vendre cultura. Personalment,
crec que ha de ser un híbrid d'ambdues coses, ha de ser una emissora
eminentment musical -perque els programes culturals a seques es poden
passar perfectament per Catalunya Ràdio-, que es pugui escoltar tot el
dia, però ha de contenir part de la programació per fer cultura, per
ajudar-nos a créixer culturalment sense deixar de ser una emissora
d'acompanyament i de referència al dial.
Per altra banda, i relacionat amb tot això, el dimecres 22 de març (diari AVUI)
apareixia la notícia que l'Associació Catalana de Ràdio (ACR) -que
agrupa les ràdios privades-, es queixava d'aquest canvi de tendència
perquè "contravé els principis de ràdio pública segons els quals es
va crear Catalunya Cultura i posa en perill la viabilitat de l'oferta
de les ràdios comercials". No veig que això sigui així. Evidentment
que les ràdios públiques no tenen els mateixos objectius que les
privades -que és fer negoci, en principi-, però, que jo sàpiga, no hi
ha cap emissora privada que posi músiques del món, música jazz ni
música catalana, principalment, com s'espera que serà la nova etapa de
Catalunya Cultura. Si ens aporta música no comercial, ja serà un pas, i
no veig la interferència per enlloc. A no ser que es converteixi en una
ràdio pública comercial. Llavors seré el primer a criticar-la i
deixar-la d'escoltar.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
