Estimo molts tots els meus llibres. Són com filles, no en fas cap diferència, te les estimes totes per igual. Les defenses i acotxes mentre creixen, i quan es fan grans, i poden enlairar-se i volar, les deixes que hi facin la seva. M’estimo, doncs, tots, per igual, els meus llibres. Però n’hi ha dos que ho faig de manera especial: el de la Montserrat Roig; el de la Rosario Endrinal Petite. I un tercer que no n’he escrit i no n’escriuré: el de la Mercè Rodoreda (i no faré perquè ja en conec, la història; perquè no és cap possible cap descoberta (...)
M’agrada força, la Mercè Rodoreda. La seva vida. La seva obra. Inseparables totes dues.
Quina vida, la de la Rodoreda! Dura. Crua. Difícil. Ferrenya. A contracorrent. Arriscada. Amb privacions. Amb l’imprescindible per fer bullir l’olla. Casada de ben joveneta, amb el germà de la mare. Amb un fill. Marit i fill que ella, tenia les seves raons, va refusar de ple. Fill que, a partir dels grans, emmalaltí d’esquizofrènia.
Rodoreda: cosidora. Dissenyadora de roba. Pintora. Periodista. Escriptora. Una mare que no exercí. Estimant, durant 30 anys! un home que era casat amb una altra dona.
Rodoreda: entre París, Ginebra, Barcelona, Romanyà de la Selva.
Mercè envejada, presumida, provocadora, feminista abans d’hora, dura, insegura, enamorada, descreguda, blasmada pels mascles...
Quina vida, Mercè!!!
Mercè, quina obra, !!!
El millor escriptor català del segle XX. El millor novel·lista que tenim en nòmina. Sens dubte.
Per saber-ne més coses, a banda de la seva obra, teniu aquesta petita sensible, intel·ligent biografia feta i pastada per la Mercè Ibarz, bona escriptora de la que esperem nous i bons llibres que no acaben d’arribar.
Mercè Rodoreda, quin grandíssim llibre no se n’escriuria!
. Mercè Rodoreda. Un retrat. Mercè Ibarz. 121 planes. Edicions 62. 2a edició. Barcelona. 1997.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
