La cultura xinesa en la poesia mallorquina: Lletra de batalla
Per Miquel López Crespí, escriptor
Potser caldria explicar una mica els motius exactes pels quals em vaig posar a escriure una segona part, qui sap si més combativa encara, de Revolta. Per a la redacció de Lletra de batalla qui més m'encoratjà va ser el poeta i investigador Ferran Lupescu i també, alguns membres de les organitzacions d'esquerra i independentistes Endavant i Alternativa L'Estel. Uns, els primers, els vaig conèixer amb motiu de la presentació a Barcelona, per part de Lluís M. Xirinacs, del meu llibre d'assaig No era això: memòria política de la transició que publicà Edicions El Jonc de Lleida. Endavant, L'Editorial El Jonc, i el Centre d'Investigació Històrica Arran s'havien encarregat de la presentació del llibre que, com ja he dit, anà a càrrec de Lluís Maria Xirinacs. Aquests fets s'esdevenien a començaments del 2001. Posteriorment, en el 2002, el col·lectiu d'estudiants independentistes Alternativa L'Estel em convidà a unes trobades que, damunt la història de la transició, es feren a la Universitat de Lleida amb participació de Josep Fontana, Josep Guia, Lluís M. Xirinacs, Manel Lladonosa, Xavier Vinader, Antonièta Jarné i Martí Marín i de qui signa aquest article. El seminari de la Universitat de Lleida es titulava "La transició als Països Catalans" i, com deien els organitzadors, es tractava "d'apropar a l'estudiant de la Universitat de Lleida a una realitat passada i encara present com és el procés de reforma política que va portar de la dictadura franquista a l'actual monarquia parlamentaria". [Continuar]
Amb els estudiants d'esquerra parlàrem, ja fora de les hores del seminari, de mil qüestions i, especialment, del compromís de l'escriptor amb la lluita pel socialisme i la independència dels Països Catalans. Alguns ja coneixien el poemari Revolta editat per l'Editorial Moll. Parlant amb uns i els altres, vista i comprovada la situació de control paranoucentista sobre la nostra cultura, cada vegada vaig veure més clar com era de necessari provar de defugir en un nou poemari el subjectivisme de molts dels meus llibres, mormal per altra banda, per a centrar-me en una obra que provàs de reflectir, a ser possible encara molt més, la lluita del nostre poble contra l'opressió nacional i social. Eren els anys en què havia acabat de redactar aquell inici de crònica alternativa de la transició, el llibre No era això: memòria política de la transició i, immers de forma contínua en la lluita contra la dreta i el reformisme dins dels moviments populars, em sentia amb força, per a iniciar la redacció dels primers poemes de Lletra de batalla.
És evident que quan vaig començar la redacció d'aquells primers poemes encara em recordava molt bé dels problemes que havia tengut per a publicar Revolta: la indiferència del mandarinat cultural paranoucentista envers el llibre i, posteriorment a la seva publicació, alguns atacs rebentistes fets per servils a sou de reaccionaris, servils i envejosos. Els contactes amb les organitzacions Endavant, Alternativa L'Estel, el col·lectiu Arran, em feien imaginar que, amb sort, potser es podria fer alguna edició de combat, com aquelles del temps de la transició, quan encara a poesia era una eina en el camí del nostre deslliurament nacional i social.
Quan escrivia Lletra de batalla animat per les recomanacions del poeta i investigador Ferran Lupescu i pels amics d'Endavant i d'Alternativa L'Estel, pensava que el camí "normal" de difusió del poemari seria aquesta vegada el de la base, el dels moviments socials i culturals que lluiten contra la colonització cultural, política i econòmica del nostre poble. En les revistes del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i de Maulets s'havia recomanat de forma molt favorable el llibre No era això: memòria política de la transició; igualment militants i dirigents dels Partits Socialista de Mallorca (PSM), Alternativa per Mallorca, Endavant i CGT havien recomanat la lectura del meu llibre sobre la transició. És lògic, doncs, que pensàs que per aquí, al costat de les organitzacions que eren al costat de la gent que lluitava activament contra l'opressió nacional i social que patim, on podia trobar el camí adient per a la difusió d'una obra com Lletra de batalla.
També ha influït -i crec que molt- tant en Revolta com en Lletra de batalla, Confuci. I aquí hauríem de fer unes precisions. És evident que Confuci treballa (filosòficament parlant) pel manteniment de la societat feudal i esclavista xinesa. La seva filosofia no té altre objectiu que aquest, i per això, les idees de Confuci foren severament criticades en temps de la Revolució Cultural xinesa (1966). Confuci, provinent de la més rància noblesa xinesa, en va ser un dels intel× lectuals més destacats, i tota la seva obra es pot inscriure en la defensa d'una societat feudal que ja portava a l'esquena més de dos mil anys de domini. Sens dubte Confuci és l'intel× lectual que dóna cohesió a la classe terratinent xinesa justificant, amb la seva filosofia, l'explotació del poble treballador xinès. Moltes de les idees político-filosofiques de Confuci varen ser recopilades pels seus deixebles en el llibre Les Analectes. Aquesta obra -d'importància cabdal en la formació del pensament conservador xinès- consta de breus aforismes d'un estil simple i directe. I és precisament l'estil breu i directe d'aquests pensaments el que he provat de reflectir en Revolta.
L'esperit del Llibre de les Odes, el món turmentat i crític de Shu Yuan, la brevetat i concisió de Confuci... Confucionisme, taoisme, certs tocs de Mo Di (el moisme)... i la dialèctica de Marx i Engels, podríem afegir, van conformant el món que fa més de deu anys anà congriant Revolta i Lletra de batalla, aquest darrer poemari editat recentment per l'Editorial Bromera del País Valencià. Dels escrits moistes (Mo Di) em va atreure en el llibre Mozi la senzillesa de la prosa, una mena d'aforismes molt lligats a la problemàtica de la gent del carrer. És destil× la en Mo Di un soterrat combat contra els "exquisits". Aquests, entre moltes altres possibles influències procedents de la cultura xinesa, serien els trets essencials dels poemaris que comentam. És ja evident (no cal repetir-ho) que darrere cada un dels versos d'aquests poemaris hi palpitàs la força, aquest palpable alè de la poesia clàssica xinesa; no endebades vaig estar anys estudiant el Romancero chino publicat per l'Editora nacional el 1984; la recopilació que feren Rafael Alberti i María Teresa León, després d'un viatge a la Xina a final del seixanta; la mateixa poesia de Mao Zedong, un gran poeta clàssic, per cert, i que m'ensenyà a utilitzar, com feien els antics, les troballes del passat per a convertir-les, dialècticament, en armes per als homes i dones del segle XXI. Igualment podem trobar en els poemaris influències ben directes del filòsof Shuang Zu (es suposa que visqué cap al l'any 250 d'abans de la nostra era, en ple període clàssic de la poesia xinesa, del 550 al 250 abans de la nostra era). Altres amics m'ha fet veure també ecos del Dao Deging de Lao Tse (Laozi)... Pens que n'hi ha moltes d'influències en aquests llibres, la majoria provinents dels autors i obres abans esmentats. Però sempre tenint en compte les idees de Brecht al respecte: "Emprar dialècticament les troballes espirituals i formals del passat per a veure millor el nostre temps". Ell ho va fer amb els pensadors budistes i taoistes. Era magistral, potser mai aconseguida des d'aleshores, aquella subtil utilització de la forma clàssica xinesa en els seus escrits per a desenvolupar propostes del segle XX i, la majoria de vegades, propostes revolucionàries antifeixistes i anticapitalistes. Confuci i Brecht (juntament amb Marx i Engels): vet aquí les influències més evidents que es poden trobar en Revolta i Lletra de batalla.
Segurament em vaig equivocar en les meves previsions suposant que el futur de Lletra de batalla seria semblant al tortuós procés que portà a l'edició de Revolta. Però de cop i volta, el jurat que atorgava el premi de poesia "Ibn Hazm" es fixà en el meu poemari.
http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
