Un dels meus centres d’interès ha estat i és l’empresa innovadora, moderna, consensual, i els seus derivats: el management, el màrketing, les formes i els mètodes de gestionar-les. Sóc conscient, però, que aquest blog no ha reflectit prou, ni de bon tros, aquest extrem (...)
Tot això ve a tomb de dues coses: l’espai “Sense ficció” de TVC, que dimarts fou dedicat a com acarava SPANAIR un moment ben delicat –ara en parlaré. I l’altre, el retrobament amb un vell conegut, un economista brillant, agut, savi, que a “L’Econòmic”, el periòdic encartat, dissabtes, a l’AVUI i EL PUNT, hi té un espai reservat –d’això en parlaré un altre dia.
Parlàvem, però, d’SPANAIR, la companyia catalana dirigida, amb mà ferma i hàbil, per en Ferran Soriano.
Doncs bé, els 68 minuts del documental s’esmercen a mostrar-nos el període de crisi/rellançament de la companyia.
Una companyia amb nous propietaris, que plantegen un canvi de seu corporativa –de Palma de Mallorca a Barcelona, i, el que és més important, que capgiren, que revolucionen la cultura empresarial.
Al llarg d’una colla de mesos, escoltem i veiem interactuar l’equip directiu, escoltem i veiem interactuar les persones descontentes, els representants sindicals. El dilema era clara: o l’empresa feia un cop de cap radical, o engrossiria el llistat d’empreses d’aviació mortes i enterrades.
Els debats, en som testimonis, són crus, apassionats, les frases lapidàries, el moment anuncia la proximitat de l’estimball, la proximitat de la línia vermella ens adverteix que les coses poden prendre una volada irreparable, un punt sense retorn.
Àgil, clar, sincer, punyent ... el film condensa, en pocs minuts, els principals reptes del món de l’empresa, i ens ho ensenya d’una forma gràfica, entenedora, fluïda, i suggerent.
Tot un encert.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
