Casualitats de la vida, o no, aquest cap de setmana s'ha viscut la més gran expresió del nacionalisme català, des de feia molts i molts anys. I també el nacionalisme espanyol, ha viscut la seva tarda de glòria, com feia molts anys que no s'havia vist.
Tot i que per raons molt diferents, uns i altres han tret al carrer tota la seva simbologia, des de la més antiga fins a la més moderna.
Ara, si ens centrem només a ................
Catalunya, el nacionalisme català ha superat de llarg a l'espanyol. Malgrat sigui el fúlbol, un mitjà molt més atractiu que la política a l'hora d'aglutinar complicitats. I un mitjà, on molts nacionalistes catalans també han gaudit amb el triomf de la selecció d'España.
El triomf de "La Roja", i del nacionalisme espanyol el varen espatllar dos jugadors al treure la senyera i posar-la al costat de la copa del món. Donant una lliçó de compromís amb la pluralitat, que l' il.lustrat i professional TC, ha estat incapaç de donar.
