Una manifestació histórica, un clam per la independència i una punyent hostilitat envers la classe política. Aquestes son les sensacions que ens varem emportar després de quasi 5 hores de viure i passeja-nos, pel mig d'un mar de sentiment nacional català.
Vam ser molts, i el sentiment majoritari era un clam per la independència, però sembla que alguns encara......
volen continuar amagant aquesta realitat nacional que hi ha a Catalunya.
Els crits més escoltats de llarg, foren els de Indepèndència, i els xiulets i les escridaçades a la capçalera política de la manifestació. Atrapada i envoltada de ciutadans que expressaven amb més o menys contundència, però amb evident hostilitat, el seu rebuig a una classe política que s'ha guanyat a pols el respecte que ahir se'ls va tenir.
Avui llegint algunes cròniques de premsa, ens preguntem si varem estar a la mateixa manifestació. I amb les de les espanyes, aquestes ja no cal ni fer l'esforç d'entendre on varen estar.
La desinformació o directament la manipulació informativa, no aconseguiran frenar el sentiment que ahir molts catalans, no hi posarem xifra, varem expressar pels carrers de Barcelona. I si els actuals dirigents polítics i mediàtics, els d'aquí i els d'allà, no s'han adonat de res, tenen un problema.
I aquest problema es diu Catalunya, i els catalans. Que no tinguin cap dubte que al final, més aviat que tard, acabarem aconseguint el que ahir demanàvem. Ahir, 10 de juliol de 2010, ho vam expressar clar i català, pels que encara no s'han adonat de cap on hem d'anar, i segueixen volent anar allà, on ja ens han dit que no ens hi volen.
