En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
No m'he equivocat de gaire. Potser, fins i tot, he estat un xic curt. Te pebrots vermells la cosa.
A dinar ens hem anat a La Pobla de Fanals. Un petit passeig prop de l'aigua. Un port marítim per a petites embarcacions i no tant. Un seguit de terrasses i restaurants on regne la bandera espanyola. Amb "toro" i sense.
Hi ha una mena de mercat ambulant amb deu o dotze paradetes. El cotxe s'ha quedat a quatre passes. No fa vent, una calitja que no deixa ni respirar amb normalitat. La roja ens dona cops de martell al cap. No hi ha qui estigui sota el sol més de cinc minuts. El producte principal de les botiguetes és el mateix. Banderes i més banderes. Grans i petites.
A l'interior del restaurant on hem quedat per a dinar, hi ha un parell de banderes i una tele de plasma d'unes quaranta polsades. Tenen el canal cuatro en marxa. Renoi. He vist el gol d'en Puyol vint-i-quatre vegades. Un gol que, per un altre costat, els culés ja el teníem molt present i en Casillas també. El Lamas de la playstation surt en directe pel rectangle que precideix el menjador. Tothom la mira de reüll o directament. Bocabadat tot el menjador no para atenció al seu plat. La roja és la roja.
Avui he passat el dia a València i sabeu que....?????? Ningú m'ha preguntat per l'Estatut, per la nostre insolidaritat amb les autonomies espanyoles, ningú m'ha preguntat com em va com regidor d'esquerra. Tothom es troba garratibadament enlluernat per la vermelló. I jo, desitjo tornar a casa. Dissabte anirem a la Manifestació i ens pronunciarem en forma quantitativa. I ells, els altres, miraran a la tele com el pop es mou dins la peixera.
