VilaWeb.cat
Afectats desafectes
andreumas | enllaç permanent | dimecres, 7 de juliol de 2010 | 11:04h
L'afectació del carrer Francesc Macià no és resol i això deixa els veïns de la zona en una situació d'indefensió patrimonial. Ja fa massa temps que aquests badalonins estan en un limbe urbanístic que hauria d'haver estat corregit perquè l'operació dissenyada fa alguns anys per l'Ajuntament ha quedat invalidada per la crisi econòmica. El projecte està fallit. D'això n'he parlat avui a la contraportada d'El Punt. A continuació reprodueixo l'article.


Ens queixem que els ciutadans reneguen de la política, que se'n senten lluny, que la veuen com una cosa estranya, com un vedat privat d'unes poques persones que fan i desfan a la seva voluntat sense tenir gaire en compte quina és la voluntat del poble que els ha designat per ocupar un càrrec públic. La desafecció és un problema real, tal com ho certifiquen les nombroses enquestes que es fan periòdicament per auscultar el país, però els polítics no en saben certificar la causa que els permetria posar-hi remei –si és que volen posar-n'hi, cosa de la qual no sempre se'n pot estar segur.

El desenamorament dels ciutadans envers de la política acostuma a ser fruit d'un cert desengany. Els votants no han vist acomplertes les seves expectatives i no veuen que ningú els pugui donar les respostes que necessiten (cosa que té un punt d'existencialisme, d'altra banda) per això decideixen quedar-se a casa o, si tenen temps i ganes, revoltar-se. A vegades la causa d'aquesta ruptura és una qüestió ideològica –cada cop menys– i d'altres un assumpte pràctic, una raó objectiva. Els veïns de Francesc Macià, al barri del Progrés, són dels que tenen raons objectives més que suficients per engegar a dida la classe política i l'estament burocràtic local. Un bon dia, en temps del mandat de la Badalona dels desitjos que encarnava Maite Arqué, un tècnic del més alt rang –conegut en cercles polítics pel malnom del chico de oro– va decidir que la ciutat necessitava un gran bulevard que unís el nou (ara ja vell) eix de centralitat urbana del Gorg amb el Centre. Allò implicava necessàriament fer recular desenes de metres la línia de cases de la zona de mar, en un procés de jivarització de la propietat privada com no s'havia vist mai a Badalona. L'objectiu era aconseguir un vial de cinquanta metres que desembocava, això sí, en un autèntic coll d'ampolla. Una broma. L'operació aprofitava, sobretot, l'estat de gràcia especulativa que vivia l'economia espanyola. Quan la bombolla va esclatar, i amb ella va implosionar el mercat immobiliari local deixant una llarga estesa de cadàvers econòmics en forma d'empreses constructores fallides, tota l'operació se'n va anar en orris. No només la de Francesc Macià, sinó també la de reforma de l'entorn de l'illa Fradera i la urbanització del canal (canal?) del port.

De cop i volta, el capital es va fer fonedís i les zones afectades van quedar en un limbe del qual no han pogut sortir. És com si el temps s'hagués aturat: les pancartes contra l'afectació s'ennegreixen pel pas dels anys i els cartells de pròximes promocions es decoloren. L'actual govern municipal es va comprometre a posar fi a la desafectació, que ara ja no té cap mena de sentit perquè el projecte que n'era el motiu és econòmicament inviable. D'això ja han passat tres anys i malgrat que ara les façanes només hauran de recular dotze metres, el govern local no ha complert la seva paraula i les finques continuen afectades. Diu el consistori que la culpa és de la Generalitat, que fa sis mesos que ha de dictaminar sobre el canvi de planejament que permetria trobar un desllorigador al conflicte. I alerta que, si obtenen el vistiplau, el procés encara s'allargarà dos anys més. On no hi ha mala fe només s'hi pot veure manca d'eficiència. L'afectació genera, sobretot, un sentiment d'indefensió. Els veïns estan lligats de peus i mans i no poden disposar lliurement de les seves propietats, que semblen canviar de valor en funció de la decisió arbitrària –o més aviat indecisió– de la burocràcia pública d'una i altra administració. La gestió urbanística és, sens dubte, una qüestió complexa, però la sensació que acaben tenint els veïns és que Francesc Macià els importa un rave als que decideixen. No és casa seva, no tenen pressa.

Nom:
Plana web:
Adreça electrónica:
Títol:
Comentari:

Escriu les paraules del requadre separades per un espai:

Si no entens les paraules, clica el botó «Actualitza» (situat a la dreta del requadre) perquè n'apareguin de noves.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris