l'oncle Joan
Venia a casa a veure els seus nebots i s'hi quedava una temporada.
Sempre feinejava i sabia fer de tot. Arreglava les portes i els feia forrellats de fusta o adreçava les rodes dels carros o sargia les alforges.
Nosaltres li dèiem "onclu" i sempre anàvem a la seva vora però ell mai no s'enrabiava, al contrari, transmetia bonesa, senzillesa i sempre estava content.
Feia l'efecte que no li faltava res més que tenir una mica de tabac per la seva pipa per ser feliç.
Tinc una imatge difusa, jo era molt petita. Això era el temps que la nostra vida a Puig-l'agulla era dedicada de ple encara al sector primari. Al bestiar, als camps de Ca la Llúcia, a arrossegar pins amb la mula...
Més tard, quan va 'arribar el llum' (1975), vam anar-nos introduint al sector de serveis, vam ser un restaurant sense deixar de ser el que érem, una família que feia menjar i el servia a les persones que passaven per 'casa' com si el féssim per nosaltres.
No recordo pas quan va morir l'oncle Joan però avui especialment el recordo i voldria que la pau que irradiava arribés a les famílies i als amics de les persones que ahir van morir atropellades pel tren a Castelldefels.
Sempre feinejava i sabia fer de tot. Arreglava les portes i els feia forrellats de fusta o adreçava les rodes dels carros o sargia les alforges.
Nosaltres li dèiem "onclu" i sempre anàvem a la seva vora però ell mai no s'enrabiava, al contrari, transmetia bonesa, senzillesa i sempre estava content.
Feia l'efecte que no li faltava res més que tenir una mica de tabac per la seva pipa per ser feliç.
Tinc una imatge difusa, jo era molt petita. Això era el temps que la nostra vida a Puig-l'agulla era dedicada de ple encara al sector primari. Al bestiar, als camps de Ca la Llúcia, a arrossegar pins amb la mula...
Més tard, quan va 'arribar el llum' (1975), vam anar-nos introduint al sector de serveis, vam ser un restaurant sense deixar de ser el que érem, una família que feia menjar i el servia a les persones que passaven per 'casa' com si el féssim per nosaltres.
No recordo pas quan va morir l'oncle Joan però avui especialment el recordo i voldria que la pau que irradiava arribés a les famílies i als amics de les persones que ahir van morir atropellades pel tren a Castelldefels.
