Amb la tercera onada de consultes per la independència de Catalunya i la votació aïllada de Sabadell, han votat ja 17 municipis amb un padró superior als 25.000 habitants. La població conjunta d'aquests municipis representa un volum suficient com per començar a extreure, certament amb moltes precaucions, algunes conseqüències dels resultats.
Una anàlisi elemental, viable sense massa complicacions, consisteix a comparar els resultats obtinguts pel SÍ en les actuals consultes amb el vot a CiU i a ERC en les eleccions de 2006. Aquesta comparació presenta, és cert, diverses dificultats:
1. Els cossos electorals són diferents (cens en un cas, padró en l'altre).
2. Poden haver-hi SÍs d'altres procedències i NOs o abstencions dels partits indicats.
3. Les eleccions es fan amb totes les maquinàries dels partits i de l'administració a ple rendiment; les consultes, no.
4. I finalment - i principalment - les eleccions motiven més perquè tenen conseqüències pràctiques - la composició del Parlament -, mentre que les consultes tenen un valor moral i polític però no conseqüències immediates.
Una estimació feta a les 12 de la nit, amb més del 91% escrutat a Sabadell, fa preveure 22.071 vots afirmatius en aquesta població. En tot el que segueix fem servir aquesta xifra, que no pot allunyar-se gaire de la definitiva.
Comencem fent la consideració següent: a 215.097 vots aconseguits per CiU i ERC el 2006 en aquests 17 municipis, ara han correspost 148.813 SÍs en les corresponents consultes. Dit d'una altra manera: per cada cada 100 vots a CiU i ERC el 2006 ara tenim 69 vots afirmatius en les consultes. Aquesta és una proporció que, ateses les circumstàncies abans al·ludides, no és gens menyspreable.
Val la pena d'examinar una mica més a fons els resultats de les diverses poblacions i comparar-los els uns amb els altres. A primer cop d'ull destaca la disparitat dels resultats. (Per a qui li pugui interessar, una anàlisi de regressió lineal per a aquestes 17 poblacions dóna l'equació y = 0,6012x + 1146,5, amb un coeficient R2 de només 0,761). Aquesta manca de correlació porta a pensar en el pes de les diferències organitzatives, ja que qualsevol altre factor que poguem imaginar no sembla que tingui tanta incidència en correlacions d'una altra mena (per exemple, entre dues eleccions consecutives).
Entre els casos positius, destaca el cas de Vic, en què el nombre de SÍs és un 26% més elevat que el vot acumulat de CiU i ERC. També obtenen molt bons resultats Girona, Olot, Sant Cugat del Vallès i Vilafranca del Penedès: en aquestes quatre poblacions els SÍs ultrapassen el 80% del vot acumulat de CiU + ERC.
Hi ha un cas de resultats comparativament molt negatius, que és Lleida, que només ha obtingut un nombre de SÍs equivalent al 38% del vot acumulat de CiU i ERC.
Davant els qui diuen que les onades successives han representat un desinflament progressiu, cal afirmar que res no és més lluny de la realitat. De les cinc poblacions destacades pels bons resultats, 2 corresponen a la darrera onada de consultes - sense comptar Sabadell - i 3 a les anteriors. El que sí hi ha hagut és un cert retrocès a causa de les dificultats intrínseques de les poblacions amb més proporció de nous catalans, però quan compares els resultats d'una població amb els antecedents de la mateixa població, veus clarament que el ritme ha estat sostingut; si de cas va haver-hi una certa davallada en la segona onada, no pas en la tercera. El cas aïllat de Sabadell se situa una mica en la banda baixa.
No queda clar - al contrari del que alguns han apuntat - que la grandària de la població sigui rellevant per a l'explicació dels resultats. Tinc la sospita que el factor grandària és el mateix que el factor 'proporció de nous catalans'. Seria bo que algú amb més recursos de tipus estadístic emprengués una anàlisi factorial.
Finalment, val la pena de posar en relleu que la proporció de SÍs en relació al vot de CiU + ERC de 1996, extrapolada a tot Catalunya, ens porta a un volum de l'ordre d'1.124.891 vots afirmatius. Això és molt o molt poc? Jo diria que, donades les característiques de les consultes, és moltíssim. En cap altra ocasió s'ha mobilitzat tantíssima gent. Tot amb tot, val la pena de fer un toc d'atenció pel cantó de la prudència: estem tan acostumats a l'abstenció diferencial quan es tracta d'eleccions d'àmbit català, que correm el risc d'especular amb la continuïtat d'aquesta abstenció diferencial el dia que es tracti de formalitzar la independència de Catalunya.
Nota: en data 29 d'abril vaig publicar un article pràcticament igual a aquest, però que contenia un error de càlcul. L'actual s'ha de considerar, doncs, alhora com una actualització - amb Sabadell - i una correcció.
