PARAULES DE COMIAT PER AL MEU ONCLE JOAN ANTONI
Avui, de matinada, ha mort el meu oncle Joan Antoni. No sé pas si us
n'he parlat d'aquest oncle. De fet era un desconegut entre vosaltres,
donat que va viure reclòs, al llarg de més de 30 anys, en un sanatori
frenopàtic per motius de salut mental. Era l'únic noi dels set fills
d'en Tomàs Roig i Albina Fransitorra. La malaltia mental el va anar
consumint fins que el seu organisme vital ha dit prou. No havia
complert els 70 anys. El meu germà li tenia un gran aprecii i ell per
al meu germà.
El meu oncle va esdevenir advocat i escriptor. Va publicar dos llibres cabdals per a la història del moviment obrer i d'esquerres: La Vaga Obrera i Checoslovaquia un amanecer sobrío. Tots dos escrits entre el 1968 i el 1971. Per no haver sigut per la malaltia avui estaríem parlant d'un historiador i politòleg en paraules majors.
Tot això ve a tomb, doncs volia fer-vos partícips de la pèrdua d'un ésser estimat, malgrat la llunyania. De fet, si us haig de ser sincers, el vaig anar a veure poques vegades. Em costa visitar hospitals. Amb les pèrdues del pare i la mare ja n'he tingut prou. I allò més estrany, és que la meva àvia Albina, als seus 98 anys de vida, va sobrevisquent al fill i a les filles. De set fills, només queden vives dues filles. És dur i dolorós. És el que té de viure tants anys.
Malgrat tot, la seva partença és un alliberament. Viure empresonat en una malaltia mental és un parany difícil de pair i superar.
Les paraules del poeta com a dolç comiat:
El meu oncle va esdevenir advocat i escriptor. Va publicar dos llibres cabdals per a la història del moviment obrer i d'esquerres: La Vaga Obrera i Checoslovaquia un amanecer sobrío. Tots dos escrits entre el 1968 i el 1971. Per no haver sigut per la malaltia avui estaríem parlant d'un historiador i politòleg en paraules majors.
Tot això ve a tomb, doncs volia fer-vos partícips de la pèrdua d'un ésser estimat, malgrat la llunyania. De fet, si us haig de ser sincers, el vaig anar a veure poques vegades. Em costa visitar hospitals. Amb les pèrdues del pare i la mare ja n'he tingut prou. I allò més estrany, és que la meva àvia Albina, als seus 98 anys de vida, va sobrevisquent al fill i a les filles. De set fills, només queden vives dues filles. És dur i dolorós. És el que té de viure tants anys.
Malgrat tot, la seva partença és un alliberament. Viure empresonat en una malaltia mental és un parany difícil de pair i superar.
Les paraules del poeta com a dolç comiat:
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
JV Foix ( Es quan dormo que hi veig clar)
Joan Antoni, allà on siguis, reposa feliçment.
Pau Vinyes i Roig
Pau Vinyes i Roig
