Quanta ràbia que tinc!
Acabo de llegir el llibre Cementiri Nuclear. M'he fet un fart de riure; però la ràbia, la tristor, la impotència, la incomprensió m'estan fent una mala passada i em queda un horrible sabor de boca en tornar a la realitat...
Sincerament, en aquest afer, mai no he cregut que cap gesta ens porti l'alba, i crec que és un sentiment compartit; però, així, l'esperança no ens allunyarà dels actes. No callarem! No pararem!
Sincerament, en aquest afer, mai no he cregut que cap gesta ens porti l'alba, i crec que és un sentiment compartit; però, així, l'esperança no ens allunyarà dels actes. No callarem! No pararem!
El jorn dels miserables
Que poques
paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.
Que poca força que tinc;
tants de cops l'he malmenada.
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l'alba.
Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.
Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.
Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l'espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

